dimarts, 16 de juny del 2009

EL PARE NOEL

Era el 12 de desembre i Santa Claus tenia que anar a repartir els regals però hi havia dos rens que estaven malalts i havien d’anar al metge.

Santa Claus, quan ho va veure es va espantar ja que no tenia massa temps.

El pare Noel va dir:

- Ràpid, ràpid

I va anar de pressa per recupera els rens.

Llavors va posar tots els regals al trineu i van repartir-los per totes les cases fins que al final van poder tornar a la seva casa ben contents perquè ells havien fet la feina i tots els nens podien jugar .

JEFFERSON

Festa de la Laia

El dotze de febrer, a Barcelona es celebra el dia de la seva patrona, Santa Eulàlia. És la festa major d’hivern.

L’Ajuntament de la ciutat organitza moltes activitats per celebrar-ho tant pels nens com pels grans.

Diego

ElS ANIMAlS I EL REI

Hi havia una vegada un rei que tenia un fill.

El rei es deia Melcior i el nen es deia Miguel Àngel i tenia 9 anys.

El nen va anar a fer un passeig pel bosc i li va sortir el llop.

Després va sortir el Drac i es va barallar amb el Cranc.

Va venir el rei i va dir: “Què passa?” i va contestar el drac: “Ens estem barallant” i el rei va dir: “Els donarem un poder per que no es barallin” i va sortir el sol i l’estel li va fer llum.

Llavors va sortir una bruixa que va dir que si, que es barallessin.

Va sortir un ocell i va picotejar al cap de la bruixa i va sortir corrents i el rei va fer una festa pel nen.

NEREA

LA FESTA MAJOR DE BARCELONA

Es pot veure castellers, gegants, capgrossos, correfocs, també es pot veure l`àliga, el lleó, la mulassa, el bou, el drac, la víbria i la tarasca.

Dels gegants es poden veure el Jaume I i la seva dona Violant d’Hongria, el Mustafà.

La tarasca pot tirar aigua, caramels i flors.

A mi el que més m’agrada són els castellers, els correfocs, quan ballen els gegants de la Ciutat de Barcelona i els capgrossos, i els concerts de la Mercè.


NIL

L’amor del Santi i de la Rosalia

Això era una nena que es deia Rosalia. A ella li agradava un nen que es diu Santi.

A la televisió hi ha un programa que es diu “Margarida” i, un dia la Rosalia va posar el programa.

El senyor del programa va dir que si algú t’estima trucarà al número que es veu a la pantalla: 647856812 .

És el numero de pantalla

I la Rosalia va pensar quin serà el resultat . La professora va portar roses, margarides i clavells per estudiar una part de la flor.

Va preguntar què es fa a les flors.

I va dir ”les margarides”

El Santi va aixecar la mà i li va donar la paraula.

Va dir “m’estima, no m’estima...”

Al final, mirant a la cara de la Rosalia va descobrir així dos secrets al mateix temps.

Nerea

El ninot de neu és màgic!!!

Hi havia una vegada una nena que s’havia canviat de casa. No tenia amics perquè els seus estaven a Barcelona. La Stela, que era el seu nom en angles, volia ja tornar a Barcelona, no volia estar a Leon perquè quan arriba Nadal cau neu.

“Ja ha arribat Nadal”, diu Stela cridant. La mare respon: “Però no dius que no t’agrada la neu?” Diu Stela: “Ara sí, mare”.

Era hora de dormir. Al dia següent la Stela va posar-se la bufanda, els guants i el gorro. Va sortir al jardí que estava cobert de neu i va fer un ninot de neu i el va decorar.

Va arribar la nit, va nevar i un floquet de neu que brillava va caure a sobre del ninot de neu. Ell va obrir els ulls i es va sentir com un home de carn i ossos. Va anar pel poble.

La Stela, quan es despertà, va anar al jardí i trobà que el ninot de neu ja no hi era. Va plorar i ho va dir a la seva mare i també a tot el poble. Ningú no sabia res de res.

Quan va tornar a casa el ninot de neu estava al jardí!!!

No ho podia creure: “És màgic” va dir Stela.

El ninot de neu va dir: “Sóc màgic”.

La mare ho va veure i va confirmar que era un ninot màgic.

El pare també va dir: “És màgic” i va passar molt temps i van passar un bon Nadal.


ANA ISABEL

Excursió a Vallvidrera

M’ho he passat molt bé i vam veure una peli que sortien coses del bosc, per exemple, animals com

el porc senglar, els ocells, les guineus, els insectes, els arbres i les plantes.

Després vam jugar amb unes roques. Al cap d’un temps vam dinar a la taula en la que s’havia assegut Mossèn Verdaguer.

I per últim vam jugar amb els troncs al rellotge.


Yasmin llopis diaz

LA SELVA

- Donde hay muchos árboles se llama selva. Por la selva hay muchos animales por ejemplo leones, elefantes, tigres, cocodrilos, pájaros…

- En un claro de la selva se ve un puente rodeado de plantas. I ahí es por donde pasan lo indios para coger fruta.

- En el río hay unas personas pescando peces pero los cocodrilos los espantan.

- En un rincón de la selva de Brasil hay unos niños jugando al fútbol americano.

- En la selva un cazador cruza un puente de madera para coger fruta.

Elias

Una bruixa i una princesa

Hi havia una vegada un rei que tenia una filla de nom Victòria.

Hi havia al castell del rei treballant una bruixa que es deia Kathia

El rei diu:

- Aquesta bruixa és molt dolenta perquè ha tancat la meva filla. Ara ella no treballa al meu castell,

La bruixa diu:

- Val

La bruixa torna a tenir escombra i va tornar al castell a agafar la princesa.

El rei va buscar la seva filla .

Un nen va dir:

- La bruixa ha agafat la teva filla

El rei va anar a casa de la bruixa.

El rei i bruixa van fer una guerra.

El rei va guanyar i va agafar la seva filla i va matar la bruixa.

Després el rei i la Victòria van riure.

Harpreet-Singh

Les vacances

He anat a Madrid amb la meva germana a passejar per un parc molt maco que es deia El Retiro.

He fet voltes amb la bici pel parc.

A casa he jugat sola amb els ninos.

Vaig anar a la platja amb la meva germana per nedar i prendre el sol.

Kathia

FAIG FRASES AMB LLETRES I PARAULES

A - avió- L’avió és de color blanc i negre.

B - Barcelona- Barcelona és una ciutat

C - casa - La casa és per la gent que vol mudar-se.

D - Dau - El dau és per jugar a l’oca.

E - elefant - Els elefants tenen trompa.

F - Foca- Les foques tenen aigua per nedar.

G - gall- Els galls pel matí fan qui quiri qui.

H - helicòpter- Els helicòpters poden donar una volta pel cel.

I - indi - Els indis tenen fletxes per matar el enemics.


Alex alvarado.

El fóssil de la cova

Hi havia una vegada un nen que es deia Oriol i una noia que es deia Laia que no es veien des de que tenia sis anys. Un dia es van trobar quan estaven al parc de Collserola i es van cridar l’un a l`altre;

- ¡Oriol!- va dir la Laia

- ¡Laia!- va dir l’Oriol

- Quan de temps feia que no ens vèiem. Onze anys!

La Laia li va donar la seva adreça i l’Oriol també.

Metre jugaven al parc van descobrir una cova.

Van anar a casa i van agafar una llanterna, un mànec i un martell perquè hi havia un tresor a la paret.

Van entrar a la cova i l’Oriol va dir:

- L’he trobat!

- Què és aquesta cosa? –va dir la Laia

- Sembla una pedra. –va dir l’Oriol.

- I si la portem al museu d’Història?

La van portar al museu i els van dir:

És la última peça que faltava per completar el museu! Moltes gràcies! On l’heu trobat?

- En una cova de Collserola. -van dir ells.

I els van donar unes medalles.

Abel Ruiz Cuello

EL FANTASMA DE LA MÀGIA

Hi havia una vegada un fantasma que era de color vermell i negre. I feia molta por perquè si trobava alguna persona la matava. Si deia ``espasa´´, li sortia una espasa i li apareixia a la seva ma.

Així va matar a tots els nens, nenes, pares i mares. Quan ja només quedava un nen que era molt burro però molt fort, el nen va entrar al castell on vivia el fantasma. Ell va agafar sal perquè ja sabia que els fantasmes avorreixen la sal. Quan li va ficar la sal el fantasma es va tornar bo i es van fer amics per sempre.

Elias

LES TRES AMIGUES I L’OMBRA

Això va passar de veritat. La meva germana m’ho va dir fa no gaire temps, la setmana passaññda, quan el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo vam anar a sopar per la nit. La meva germana es va quedar a casa amb unes amigues que es deien Gisela i Saray. Doncs començaré a contar-vos el que em va dir la meva germana:

Aquella nit hi havia la Saray, la meva germana i la Gisela. Com que estava plovent a bots i a barrals i s’avorrien, la Gisela va tenir una idea i va dir :

- Perquè no veiem una pel·lícula de por, com per exemple

“LOS OJOS DEL MAL”?

La Saray i la meva germana van dir:

-Siiiiiiiiiiiiiiii!

-Doncs, a què estem esperant? -Va dir la Gisela.

I així va ser que van posar la pel·lícula de “LOS OJOS DEL MAL”, però, quan van posar la pel·lícula va sonar el telèfon.

-Ringringring.

-Qui es? -va dir la Gisela.

- No poseu la pel·lícula -va respondre una veu de senyor.

-Que et callis, pringat! -li va tornar a respondre la Gisela.

-Qui era? -va dir la Saray.

-Ningú. -va dir la Gisela.

-Perquè no mengem crispetes? -va dir la meva germana.

-Si!Jo aniré a buscar-les. -va dir la Gisela.

-D’acord, jo vaig al lavabo -va dir la Saray.

Així la meva germana es va quedar sola a la sala d’estar.

De cop i volta es van apagar els llums i la meva germana va cridar el nom de la Saray :

-Sarayyyy!!!!!!

La meva germana es pensava que era una broma de molt mal gust perquè no li contestava i llavors va decidir anar-la a buscar.

Quan va arribar al lavabo la va trobar estirada al terra, ben adormida. La va intentar despertar i va cridar a la Gisela.

Totes dues l’estaven intentant despertar plorant i resant. Ella va obrir els ulls i va dir:

-He vist u-u-u-na o-o-o-mbra.

De cop i volta els llums es van començar a encendre i apagar. Cada vegada s’acostava més i més l’ombra.

La meva germana, la Gisela i la Saray es van posar en un racó i estaven tremolant.

L’ombra es va apropar més i més i més fins que se li va veure el cos. Era calb i tenia un forat en el cap. Era molt alt i molt fort. I va escriure a la paret amb un ganivet:

“Gritad, será lo último que haréis”

Lletra per lletra, paraula per paraula fins que vam venir els meus pares, el meu germà i jo.

Les lletres ja s’ havien esborrat però, a vegades em diu la meva germana que té la sensació de que alguna cosa li diu:

- Morirás!!!

La Saray, la Gisela i la meva germana van prometre no contar-ho a ningú.

I això li va passar a la meva germana.

Adeu.

Em dic Valeria, tinc 8 anys i ja s’ha acabat la història

Valeria

dijous, 14 de maig del 2009

EL TRESOR D’EN JOAN

Hi havia una vegada un nen que es deia Joan .
Un dia un altre nen que es deia Dani li volia agafar les joguines.
Al mati, en Joan, quan es va despertar no va veure ni una joguina. Quan va anar a l’escola els seus amics el van veure preocupat pel que li havia passat. Ell va dir:
- És que m’han robat les joguines.
En Joan estava enfadat i llavors va començar a buscar a tot arreu.
Va buscar per la seva habitació on nomes va trobar les seves sabates. Després va buscar per un arbre i també per totes les taquilles de l’escola. També va buscar pels armaris…
Al final el Joan va saber que el Dani venia joguines i que aquelles joguines eren les seves.
En Joan va dir:
- Te les compro totes perquè són meves.
I, tot corrent, va agafar totes les joguines i se les va guardar en una capsa.
Quan les va tenir totes guardades el Dani li va prometre que mai més les hi prendria, i van jugar junts i ben feliços, perquè a les persones hi ha que perdonar-les


Yasmin Llopis Diaz

DIEGO POTTER

Hi havia una vegada un nen que es deia Diego que era un mag molt famós.

Vivia en un cole de màgia.

Després va avisat a altres nens de que no anessin a aquesta escola perquè hi havia un dolent.

Era de por i no podien guanyar-lo.

Era massa fort i tots no podien amb ell.

Però faltava un i va vindre i era el Diego Potter i junts van guanyar al dolent.

Diego

El temps

Al mes de Gener

cada dia fa més fred.

El mes de Febrer

el dia dels enamorats és.

El 20 de Març

l’hivern ja ha passat.

A l’Abril

Sant Jordi ha arribat

i una rosa he regalat.

Al Maig

l’aigua cau

com un raig.

Al Juny

cada dia

vaig més lluny,

on vosaltres no sabeu,

molt lluny.

Al Juliol

sóc un cargol

perquè fa molt de sol.

A l’Agost

juguem al bosc

i molt tard es fa fosc.

Al Setembre

tenim moltes ganes

d’aprendre.

A l’Octubre

la tardor ha arribat

i un castanyer he plantat

Per Novembre

sempre estem

alegres

I al Desembre

fem un pessebre.

ZAIRA

dijous, 7 de maig del 2009

EL PARE NOEL

Era el 12 de desembre i Santa Claus tenia que anar a repartir els regals però hi havia dos rens que estaven malalts i havien d’anar al metge.
Santa Claus, quan ho va veure es va espantar ja que no tenia massa temps.
El pare Noel va dir:
- Ràpid, ràpid
I va anar de pressa per recupera els rens.
Llavors va posar tots els regals al trineu i van repartir-los per totes les cases fins que al final van poder tornar a la seva casa ben contents perquè ells havien fet la feina i tots els nens podien jugar .
7
JEFFERSON

LA BRUIXA CARLA

Hi havia una vegada una nena bruixa que es deia Carla i feia molts encanteris.
Es va fer de nit. Després, al matí següent se’n va anar a l’escola.
El seu amic Sergi li va dir:
- M’agradaria que tot el que jo digués la gent ho fes.
I la Carla va fer un encanteri per aconseguir-ho:
“Quan més llargues seran curtes,
les rodones seran buides
i els ocells se’n van al seu niu”
D’aquesta manera el somni del Sergi es va fer realitat.

Victòria

LA PRINCESA

Vet aquí que una vegada hi havia una princesa que es deia Rosela i vivia en un castell molt gran.

Un dia, quan es va llevar, va baixar al jardí i va aixecar el seu cavall i li va donar per menjar unes pastanagues.

Després va anar a esmorzar amb els seus pares.

Després d’esmorzar va anar a la seva habitació, es va canviar de roba i es va posar una roba per muntar a cavall. Després va sortir a muntar a cavall, i quan era de nit, la Rosela va anar a dormir.

I conte contat ja s’ha acabat.


Luz

EXCURSIÓ A VALLVIDRERA

Ens van donar una targeta per passar les portes del metro i després vam agafar l’ascensor.
Ràpidament vam baixar del metro que vam agafar a Roquetes.
Després vam agafar el ferrocarril de la Generalitat i vam baixar a Vallvidrera.
El que em va agradar més és veure els arbres i jugar amb el Xavier. També amb els meus companys nous de l’escola.

Emilia

dimecres, 29 d’abril del 2009

TEXTOS PREMIATS ALS JOCS FLORALS DE 3r B

PRIMER PREMI:
La Girafa

la girafa,

ben

alçada

unes

taques

escampades.

Com que menja vegetals

rosega les fulles

dels arbres més alts.

Gràcies al seu llarg coll

té unes vistes precioses

des d’aquí fins l’horitzó.

Però l’altura l’amoïna,

quan s’ajup i no camina.

Obrir bé les potes és cansat...

Aquesta és la veritat!

MANGO


SEGON PREMI:

COM ES FAN LES CROQUETES

Les croquetes es fan

amb farina i sal;

hi poses els ous

i els remenes després al foc

amb oli bullent.

Quan ja estan cuites

te les menges

amb tota la gent.

SANTODOMINGO


TERCER PREMI:

L’ÓS MARRÓ I L’ÓS BLANC

Hi havia una vegada un ós marró amb pel llarg i la boca molt gran que es passejava per la selva.

De cop va sortir un ós blanc que tenia la pell blanca i que venia del Pol Nord.

L’ós marró li va preguntar:

- Què hi fas tu aquí? Tu hauries d’estar al Pol Nord.

L’ós blanc va contestar:

- Ja ho sé, però hi ha molts caçadors i han matat tota la meva família. Ara ja només quedo jo.

- Però tu no pots viure aquí perquè necessites aigua freda i neu. I aquí no neva.

- Però, per aquí no hi ha un riu amb aigua freda?

- Ja, però no n’hi ha prou. Si vols puc dir a uns amics meus que em deixin gel, i, si me’n donen, et deixaré viure aquí.

L’ós marró va anar a buscar el gel.

- Ja el tinc.

- On el ficarem?

- Al riu!

- D’acord. Llavors em quedo a viure amb tu.

- Sí!!!

- Què bé!!!

I van viure feliços.

AUSTRÀLIA

TEXTOS PREMIATS ALS JOCS FLORALS DE 3r A

primer PREMI:

EL MONsTRE DE L’OCEÀ

En un poble molt llunyà hi havia un nen amb el cabell castany, els ulls marrons, la pell blanca, la boca vermella, amb una samarreta verda i uns pantalons blaus, uns mitjons grocs i les bambes vermelles.

El nen es deia David.

Un dia va anar al bosc. Al mig del bosc hi havia un oceà. De l’oceà sortien bombolles i quan es va girar en David van sortir uns ulls blaus de dins l’aigua. En David va donar un pas i de l’aigua va sortir tot un cos de color verd i va cridar el nen:

- És un monstre!!!

La bestia li va contestar

- Si, sóc un monstre, però sóc inofensiu. Vols ser el meu amic?

- D’acord!

- Doncs em quedaré jugant amb tu.

- Et diré de nom Tàber

- D’acord. Eh, eh, eh

El monstre va sortir del oceà i en David no sabia on posar-lo. Al final el va posar al magatzem de la seva casa.

El monstre va dir:

- M’agrada aquest lloc, però tinc gana.

- Et portaré menjar!

- M’agrada el peix cru i fresc.

- Te’n portaré una mica.

- D’acord.

En David va anar a la nevera i va agafar un peix cru i fresc que hi havia i el va portar al monstre.

El monstre es va menjar el peix, però li va dir al David:

- He d’anar al Japó

- Perquè?

- Perquè allà no hi ha aigua contaminada, i necessito estar dins l’aigua.

Així que el monstre se’n va anar al Japó.

Quan se’n va anar el monstre, el nen va ser feliç de que el Tàber pogués fer allò que volia.

DAMANAB


SEGON PREMI:

La Nimfa

Una nimfa tota maca

amb un vestit ataronjat

i les ales vermelloses

un dia tot passejant

es va asseure a una hamaca,

tot menjant un pastisset

se li va caure una taca,

i ella tota empipada

va agafar el seu patinet

i se’n va anar al jardí d’un nen.

Risitas


TERCER PREMI:

EL CONILL QUE BUSCAVA MENJAR

Hi havia una vegada fa molts i molts anys un conill que buscava menjar.

Un dia, un avi va trobar el conill i l’avi va dir:

- Què fas ?

I el conill va contestar:

- Buscant menjar

L’avi va dir:

- Jo tinc un hort, vine i et donaré menjar

Quan els dos van arribar a l’hort un ocell s’havia menjat tota la pastanaga i li va tirar una pedra i va sortir volant i va cridar a tota la família de l’ocell.

L’avi va dir:

- Tinc un altre hort

Hi van anar i hi havia l’àvia recollint l’enciam, els tomàquets, les pastanagues...

L’avi va dir:

- Anem a casa

Però el gat s’ho va menjar tot, no va deixar ni mitja pastanaga.

El conill se’n va anar al seu cau trist i plorant i se li va ocórrer que ell tenia amagat el menjar però com que eren tants al cau jugant no n’hi havia prou per tots...

Al final van trobar prou menjar a dins un armari i li van fer una festa i li van dir:

- Amb el teu esforç ens has donat menjar a tots. Gràcies.

Un nen que es va trobar el conill era molt carinyós i li agradaven molt els conills i les mascotes, per això se’l va quedar.

Una setmana després va anar a veure si podria trobar més animals. Quan va arribar el nen a la seva casa se la va trobar plena de conills i va dir:

- Què és això ple de conills?

Com que el nen no tenia amics va decidir fer-se amic dels conills.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat

Patry

dimecres, 22 d’abril del 2009

SETMANA SANTA

He anat a Jaen de vacances de setmana santa per veure els avis i sempre, quan era la tarda, anàvem al cortijo iem posava de cabrera i el tiet Joaquin també i tenien moltes cabretes petites i 2 mascles moltes cabres i tenia un mascle que era petitó tenia pollets ,galls, conills ,conilles ,conilletes , conillets i jo treia els ous de les gallines i m ho vaig passar molt bé i des pres vaig anar a Barcelona .


CARMEN ROSA .

L’AVI QUE NO SABIA DIVERTIR-SE!!

Vet aquí una vegada un avi que no sabia ni encendre una pipa .

Era seriós i no contava res, sol sabia castigar, però l’àvia era hippie i era molt enrollada i semblava una noia jove. Eren l’avi Rajoi i l’àvia Vallesana.

L’avi sempre es barallava perquè volia veure les notícies i l’àvia els Simpson. Però no sols es barallaven per la televisió sinó per tot .

- A mi no m’agrada que diguis “paz y amor”

- I a mi no m’agrada que siguis tan seriós.

Aquella extranya nit la llum de la lluna era la més bella de les llums, què estrany era això!.... Es van canviar els cossos i les seves cames i els braços. Va aparèixer un conill que es deia “Zapatero”

- Avi, tu vas dir coses que no m’agraden

- Mira, farem una cosa. Tu aniràs a treballar a una comissaria a fer d’inspector.

- I tu, avi, faràs les feines de casa que són la bugada, netejar, passar la casa amb l’aspiradora, i a més aniràs a fer la compra, comprar boniatos calents, unes verdures fresques...?

- D’acord!!!

Així al dia següent l’àvia va anar a la comissaria.

Es president de l’anunci era el Pau Papalot i el Rajoi i els tres formaven la tropa cara de porc.

El cas avui es un cas super inportant el cas maragaill ens anem captura que si bui un cap no gracies que no si anm a captura el cas que menjo com una tortuga no anem al cas ? si anem anem a captura al gall pau es maragall ja ja ja soc maragall el gai soc mara gaill una mica de respecte al dolent no no ticies res maragall per que tu o digis o gaill i al final van agafa al lladre i els cocos van tornar a ser un avi serios i conte contat i si no es mentira sera veritat.

marino