dimecres, 25 de març del 2009

EL CONILL QUE MENJAVA MOLTS OUS

Hi havia una vegada un conill que menjava molts ous fins que un dia se li va inflar la panxa i des d’ aquell dia va deixar de menjar ous i va menjar pastanaga.
Més endavant va conèixer un ocell molt divertit que sempre xocava amb els arbres, i el conill i l’ocell es van fer molt amics. Van conèixer un cargol que menjava molt i es va posar malalt i va haver d’anar al metge Maria-Papallona que li va dir que tenia que deixar de menjar uns quants dies.
El cargol va dir:
- És que jo no puc viure si no menjo.
Per això no li va fer cas i va seguir menjant, i com que no parava de menjar, no parava de vomitar.
L’ocell li va dir al cargol:
- Veus el conill com està per que no para de menjar? Per això li diuen el conill que flota a l’aigua i per això s’eleva en l’aire i sura. Per això li diuen el conill que flota en totes les coses.
El conill al final va millorar i va tornar a ser un conill normal com abans.
El cargol s’ho va tornar a pensar i va seguir el règim que li havia receptat la Maria-Papallona. D’aquesta manera es va curar.
SAIDA

EL DRAC DELS PETONS

Fa segles i segles en un poble tenien un drac a una cova de la muntanya més alta. El tenien empresonat i li deien el drac dels petons per que al qui li feia un petó es desmaiava 10 anys .
Un dia el drac es va poder escapar i va fer a molta gent petons fins que el van descobrir i tota la gent va fugir corrent a les seves cases tancant les finestres, portes, balcons...
L’endemà el Rei va dir: “El qui mati el drac es casarà amb la princesa “
Un avi va dir que volia matar el drac per que no aguantava veure el seu net desmaiat i va agafar el seu cavall i va anar a matar el drac. Va pujar la muntanya per que pensava que el drac podia estar a la cova. Pel camí es va trobar una draga i com que era molt savi la va agafar i van anar junts. Quant va arribar a la cova del drac, l’avi sabia que el drac li donaria un petó a la draga. I va passar el que ell pensava. El drac li va fer molts petons però la draga no es desmaiava per que era de la espècie ‘‘extra-petons’’ i eren necessaris uns 20 dracs com ell per fer-la desmaiar.
La draga quan feia un petó et desmaiaves no 10 anys sinó que uns 35 anys i això era només si et feia un petó petit, per que un de gran eren uns 100 anys de desmai.
La draga va avisar a una amiga i les dues dragues li van fer quatre petons molt però molt grans al drac i aquest es va posar com un pal amb els ulls com plats i va caure.
I aquí el tenim desmaiat des de fa 800 anys. Mentre estava desmaiat algunes dragues i dracs li feien més petons.
Al final va estar 8.000 anys desmaiat sense fer mal a ningú.
Quan es va despertar, als cinc segons es va morir de vell que era.
Quan les dues dragues li van fer els quatre petons tota la gent que estava desmaiada es van despertar i tota la gent del món van notar 8 petons, i tots es van fer molts petons i petonets.
Sabeu què li va passar a l’avi mentre tant? Doncs que va anar al castell i va dir que no volia casar-se amb la princesa i el rei va dir “Com tu vulguis, però si jo fos de tu em casaria amb la princesa i seria el meu successor al tro”
Lucas Acevedo

UNA TORTUGA MÉS MACA QUE L’ALTRA

Fa molt de temps, quan encara era l’any 2000, varen néixer dues tortugues petites i molt boniques. Eren de color verd i amb el temps van aprendre a parlar:
- Jo em dic Raquel i tu?
- Núria!
- Mira quin llacet més bonic que porto al coll! És de color groc.
- Ja veuràs demà quan portí jo el meu al cap. És de roig.
- Però jo sóc més bonica que tu, he? Perquè jo sóc de color verd.
- No, ja ho veuràs! Jo sóc de color verd i marró.
I... així doncs es van començar a barallar les dues tortugues. Entre que una deia que ella és més maca i l’altra deia que "ja veuràs demà quan porti el meu llacet", doncs no van acabar fins el migdia que havien d’anar a dinar.
Al final van anar a veure l’avi de la Núria que és deia Xavier per saber com quedar-se en pau. L’avi els va estar parlant fins que van aconseguir la PAU i deien que totes dues, tant la Raquel com la Núria, totes dues eren igual de guapes.
Però al final se’ls va embrutar el llaç a totes dues i totes dues és van quedar sense llaç.

Ariel

EL CONILL I L’OCELL

Una vegada un conill que portava un ou va agafar una pastanaga i va veure un ocell que estava malalt i no podia volar i no coneixia a cap amic. Era molt pobre i el conill va portar l’ocell a la casa seva i el conill li va donar molts cucs i peix.
Van passar molts i molts dies i l’ocell ja no estava malalt, estava ben bo i deia: “Moltes gràcies”
El conill contestava: “De res!”
L’ocell li va donar les gràcies al conill i va volar a fora de la casa del conill.
El conill va mirar l’ocell des de la seva casa i va buscar l’ocell ja que no el veia dins de la casa. Era molt perillós estar a fora de la casa, però al cap de poc temps ja va tornar l’ocell amic del conill.
Ara el conill ja és el millor amic de l’ocell!


Anliang

EL CONTE DEL CONILL

A UN CONILL QUE MENJAVA OUS I PASTANAGUES SE LI VA INFLAR LA PANXA I VA ANAR AL METGE QUE LI VA DIR QUE NO MENGÉS TANTES PASTANAGUES I OUS.
ES VA TROBAR UN ALTRE CONILL, QUE MENJAVA TAMBÉ PASTANAGUES I OUS, I LI VA DIR QUE NO MENGÉS TANTES PASTANAGUES I OUS.
DES DE LLAVORS ES VA TROBAR MILLOR I MENJAVA ALTRES COSES: MACARRONS, ESPAGUETTIS, ALGUNA VEGADA OUS I PASTANAGUES. AIXÍ ES VA TROBAR MILLOR JA QUE QUAN MENJAVA PASTANAGUES I OUS ES POSAVA MALALT I QUAN MENJAVA ALTRES COSES NO.

QUAN JUGAVA AMB ELS AMICS DE TOT EL MÓN ANAVEN A LA PISCINA I ES FICAVEN SOTA L’AIGUA.

SORAYA BERRIO JIMENEC

LA CAPUTXETA

HI HAVIA UNA VEGADA UNA NENA. MOLT GUAPA QUE TENIA UN CONILL. TAMBÉ TENIA UNA CAPUTXETA.
UN LLOP SE LA VOLIA MENJAR I LI VA DIR QUE ANÉS PEL CAMÍ DEL BOSC.
LA CAPUTXETA VA ANAR A VEURE LA SEVA ÀVIA PERÒ VA TROBAR EL LLOP QUE SE LA VA MENJAR.

MARIAM.

EL BOSC DELS PETONS

Hi havia un bosc en un planeta que es deia Astro. En aquell bosc cada vegada que hi entrava algú sentia molts petons.
Això era l’esperit del bosc que manava dins del bosc.
El rei Infer va manar a l’esperit que vigilés el bosc per si veia algú dolent tallant arbres del bosc.
Al bosc no hi havia ni bolets ni animals per que no fessin malbé el bosc. Si ho fessin farien mal a l’esperit. Els habitants estaven preocupats i tristos o enfadats .Anaven al bosc per posar-se bé i contents. Si anaves al bosc hi havia una porta que detectava si eres dolent o bo,i si eres dolent no et deixava entra mai mes. Si algú veia l’esperit tenia una màgia que retrocedia en el temps i ningú se’n recordava de res però l’esperit i el rei Infer seguien recordant-se de tot. Així aquell bosc va seguir essent igual de màgic i sempre hi sentien el soroll dels petons.


David Celda Herrera

FAULA DELS GOSSOS

Hi havia una vegada un gos Dàlmata que volia un os. En va trobar un molt lluny de la ciutat on hi havia molta neu. Quan el va anar a agafar hi havia un altre gos que volia el mateix os i ja el tenia a la boca.
El Dàlmata era llest, tenia la cua cap amunt i taques blanques sobre la seva pell negra. Ell va dir al que ja tenia l’os agafat:
- Quina és la teva joguina preferida?
- És un os de plàstic!
Així l’os se li va caure i el Dàlmata el va agafar de seguida.
L’altre gos li va preguntar el mateix:
- I la teva quina és?!
- Jo no en tinc de preferides! – va contestar sense obrir la boca i no li va caure l’os perquè el va agafar amb les dents.
D’aquesta manera el dàlmata que tenia l’os va ser molt feliç i va menjar un os amb anís!

Elias

EL PRINCEP I LA PRINCESA

Hi havia una vegada un príncep al que li agradava que li fessin petons.
També hi havia una princesa que estava tancada dins d’un castell que protegia un drac ferotge.
El príncep ho va saber i va anar a rescatar-la fins que va trobar el drac ferotge i li va clavar una espasa de ferro.
El príncep i la princesa van fugir del castell i van anar a la casa-palau del príncep on van fer el casament i es van fer cinc petons.
I van viure feliços i van menjar pastissos.

Nil

ALICIA EN EL MÓN DE LES MERAVELLES

Hi havia una vegada una nena que es deia Alícia i estava en un país on hi havia moltes flors i molts animals.
Va veure un esquirol i el va agafar.
L’esquirol li va parlar i l’Alícia es va espantar.
- Saps parlar?
- Si! -li va dir l’esquirol i li va preguntar:
- Com has après a parlar?
L’esquirol li va dir:
- No ho he après de ningú.
I l’Alícia li va preguntar:
- On estan els teus pares?
L’esquirol li va contestar:
- Estan a la meva casa.
I, camina que caminaràs, van arribar a casa en un moment. Quan van arribar l’Alícia va dir:
- Quina casa més bonica!
L’esquirol va contestar:
- Gràcies, Alícia.
Després l’esquirol va presentar l’Alícia als seus pares.
I a partir d’aquell moment sempre van ser amics i cada dia jugaven junts.
Quan es va fer de nit l’esquirol li va dir:
- Queda't a dormir.
I ella va dir:
- No vull molestar.
I l’esquirol va contestar:
- No molestes gens.
I se’n van anar a dormir fins al dia següent.
Vet aquí un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos!

Emilia

UN PERSONATGE

ENS INVENTEM UN PERSONATGE

El nostre personatge és un noi que es diu Laf.

Descripció física: és alt, és guapo i prim, amb els braços prims. Té ulleres i una pilota al costat.
Està content amb els seus pantalons negres amb butxaques. Té una samarreta negra i sabates de color negre i verd. Té els cabells de color groc.


Personalitat : li agrada jugar a futbol i fa trampes jugant a jocs de pati.

Kathia

ONIRICUS

Hi havia un doctor que es deia Laslo i tenia la seva ajudanta.
El doctor Laslo havia inventat una màquina que feia realitat els somnis però una dona dolenta no ho volia perquè ella tenia mals somnis.
Uns dies després la dolenta estava cantant i, quan va entrar a la màquina de l’inventor Laslo, va aparèixer un dragó que se la va menjar.
Però com que estava cantant, el dragó va escopir la dolenta que es va fer bona.

LUZ

L'ANIVERSARI

És el teu aniversari.
El dia més especial
que hi ha al calendari.

Has preparat amb amor
pels amics els entrepans.
Tens regals plens de calor.

Els teus amics et portem amor.
No t’espantis, ja hem arribat,
tots et desitgem amor i felicitat.


ZAIRA

LA PISCINA

A la piscina

semblo una ballarina,

tinc un banyador

de molt colors.

A la piscina

nedem

i ens dutxem.

Hi anem al dilluns

i hi anem tots junts.

A l’hora de marxar

ens anem a dutxar


Nerea