dimecres, 22 d’abril del 2009

SETMANA SANTA

He anat a Jaen de vacances de setmana santa per veure els avis i sempre, quan era la tarda, anàvem al cortijo iem posava de cabrera i el tiet Joaquin també i tenien moltes cabretes petites i 2 mascles moltes cabres i tenia un mascle que era petitó tenia pollets ,galls, conills ,conilles ,conilletes , conillets i jo treia els ous de les gallines i m ho vaig passar molt bé i des pres vaig anar a Barcelona .


CARMEN ROSA .

L’AVI QUE NO SABIA DIVERTIR-SE!!

Vet aquí una vegada un avi que no sabia ni encendre una pipa .

Era seriós i no contava res, sol sabia castigar, però l’àvia era hippie i era molt enrollada i semblava una noia jove. Eren l’avi Rajoi i l’àvia Vallesana.

L’avi sempre es barallava perquè volia veure les notícies i l’àvia els Simpson. Però no sols es barallaven per la televisió sinó per tot .

- A mi no m’agrada que diguis “paz y amor”

- I a mi no m’agrada que siguis tan seriós.

Aquella extranya nit la llum de la lluna era la més bella de les llums, què estrany era això!.... Es van canviar els cossos i les seves cames i els braços. Va aparèixer un conill que es deia “Zapatero”

- Avi, tu vas dir coses que no m’agraden

- Mira, farem una cosa. Tu aniràs a treballar a una comissaria a fer d’inspector.

- I tu, avi, faràs les feines de casa que són la bugada, netejar, passar la casa amb l’aspiradora, i a més aniràs a fer la compra, comprar boniatos calents, unes verdures fresques...?

- D’acord!!!

Així al dia següent l’àvia va anar a la comissaria.

Es president de l’anunci era el Pau Papalot i el Rajoi i els tres formaven la tropa cara de porc.

El cas avui es un cas super inportant el cas maragaill ens anem captura que si bui un cap no gracies que no si anm a captura el cas que menjo com una tortuga no anem al cas ? si anem anem a captura al gall pau es maragall ja ja ja soc maragall el gai soc mara gaill una mica de respecte al dolent no no ticies res maragall per que tu o digis o gaill i al final van agafa al lladre i els cocos van tornar a ser un avi serios i conte contat i si no es mentira sera veritat.

marino

ELS PETONS

Fa molts anys, en un poble, un dissabte hi havia molt silenci perquè hi feia molt de fred. Tothom estava a casa, al costat de la llar de foc. L’àvia feia punt de ganxet i els seus néts jugaven a l’habitació. Cada vegada que l’àvia passava una línia de ganxet els hi anava a fer un petó i estava molt contenta. Ells se’l passaven per tota la cara.
El dia següent, quant anaven en la bicicleta també els hi va fer un petó cada vegada que se’ls trobava.
Era l`àvia més feliç del món.
SALMA

LA MEVA FLOR

Em vaig comprar una flor de color rosa i és per la Carmen Rosa i un amic meu tenia una flor vermella i li agradava més la meva perquè la meva era de color rosa fluix.

Soraya Berrio Jimenez

ELS TRES GERMANS

Vet aquí una vegada tres germans que volien muntar unes maquetes però el gos ho destrossava tot.
Tot menys una per que el germà gran va posar metall molt fort!!!!!
La va mossegar i quan va mossegar la maqueta de metall es va fer mal a les dents i mai més la va mossegar.

MARINO

LES VACANCES DE NADAL

Aquestes vacances he anat a Jaen i m’ho he passat molt bé i els reis mags m’han portat un joc de la nintendo DS que és d’un dels gossets que es tenen de vestir. També m’han portat una motxilla, un xandall, unes mitges i mitjons i més coses.
A Jaen m’ho vaig passar molt bé. Vaig sortir amb el Papa Noel. Ho vaig celebrar i després de Reis vaig tornar a Barcelona. Al dia següent vaig anar al treball amb la mare.
El dia següent vaig anar a l’escola a treballar. M’ho vaig passar molt bé.
Quan tenia els regals a la mà hi havia la tieta Jose, el tiet Joaquin, el meu pare, la meva mare, la meva àvia i els meus periquitos.
Vaig celebrar l’Any Nou i després la meva mare me va posar cava. El raïm a mi no m’agrada.
Carmen Rosa.

LES VACANCES DE NADAL.

Aquestes vacances he anat a casa de les meves cosines i m’ho vaig passar molt bé. Després vaig anar a casa del meu tiet on vaig menjar el raïm de cap d’any.
M’ho he passat molt bé jugant tota la nit a la play esteisson.
Al dia següent vaig jugar tota la tarda, i a la nit vaig veure com queia la neu. Vaig baixar amb els meus germans i ens vàrem llançar boles de neu jo, els meus germans i els meus pares. Ens ho vàrem passar molt bé.
Els Reis d’Orient m’han portat una nina.

Saida

EN POBRESA I EN MISERIA.

A mi m’ha agradat quan se van quedar enganxats a la porta el diable i la mort, i quan se van quedat 7 dies i 7 nits dalt de la figuera.
En Pobresa va riure amb el Misèria i també em va fer una miqueta de por.

Saida Calderon

EN POBRESA I EN MISERIA

Un sabater pobre es va trobar al Misèria, un gos vell i afamat.
Després van venir tres nois a casa del sabater, que estaven buscant on dormir. Quan ja era hora de menjar sols hi havia unes molles de pa dur que el Misèria havia deixat i un tros de pa pels visitants.
A l’endemà un dels que havien arribat va concedir 3 desitjos al sabater perquè va ser bo amb ells.


Juan

EL POBRESA I EL MISERIA

Em va agradar que el dimoni va menjar una figa i li va agradar. El Pobresa li va dir:
- A dalt són més bones .
El dimoni va pujar a la figuera i es va menjar moltes figues i no va poder baixar. Va estar allí set dies i set nits.
El Pobresa li va dir:
- Baixaràs si em deixes tranquil.
- Si, però vindre d’aquí a 7 anys.
- D’acord.
I el va deixar.
Van passar 7 anys i va tornar el diable amb la mort. Però en Pobresa se’n va alliberar i es va quedar per sempre a La Terra.



Lucas
El que més m’ha agradat del conte és quan el diable s’ha quedat dalt de l’arbre menjant i quan la mort i el diable han trucat a la porta i es van quedar agafats en el picaporta.
També m’ha agradat quan el Pobresa i el Misèria van anar al cel i a l’infern on no els van voler.

Josè carlos
Això era un dia que en Pobresa va enganyar la mort i després al diable.
El Pobresa, vinga a riure, ha, ha, ha, i va fer un tracte que durant 7 anys no el molestarien, però els dos anaven passant i van quedar enganxats i agafats de la porta.
En Pobresa va dir que no els deixaria anar fins que no li prometessin que el deixarien tranquil.
Quan van ser vells i tenien que morir van anar al cel però o els volien, després van anar a l’infer i els diables tampoc no els van deixar passar.
Així que van haver de tornar a la terra i, des d’aquell dia, en Pobresa i en Misèria volten pel món sense remei.

Ariadna
Quan va venir el dimoni es volia emportar en Pobresa a l’infern.
En Pobresa li va dir: ha ha ha ha, sóc molt pobre i no trobaràs res de bo en mi
El dimoni es va enfadar molt i es va menjar el seu gos, en Misèria.
El gos feia pena de primet com estava i va dir que no passa res.
El diable va marxar enfadat i amb molta gana .

Anliang ye

EN POBRESA I EN MISÈRIA

El que més m’ha agradat d’aquest conte és quan la Mort es va asseure a la cadira i es va quedar enganxada.

També quan el Pobresa i en Misèria van anar a caminar pel poble i pensaven que el diable no els deixaria tranquils.

Bryan

A LES VACANCES

Vaig anar al Heron City i vaig comprar un parell de sabates i una pilota.
També vaig anar al cinema a veure la pel•lícula de Carlitos i era molt bonica.
Després vaig anar al parc a jugar amb la meva germana Kautar
I ho he passat mol bé.
Saber

LA PILOTA

Pilota , pilota

Sembla una jota

Jo vull jugar amb la pilota

Després ve la pipota


HARPREET

El gos

És un gos que té el pèl blanc i molt suau, els ulls blaus i les orelles i les urpes llargues . Li agrada saltar i té molts amics i un germà petit.
HARPREET

L’AVI

Jo tinc un avi
que és diu Pim-pom-pavi.
I jo dic pim
i ell diu pim-pim-pim.
Després ve l’àvia
i diu pim-pom-pàvia.

HARPREET

La reina i el cavaller

La reina quan plora

i el cavaller quan corra

han vist una flor

i el cavall diu: Jim, jim, jim

i la pluja fa xim, xim.


harpreet

ENS INVENTEM UN PERSONATGE

EL NOSTRE PERSONATGE ÉS: un noi que es diu Nil.

DESCRIPCIÓ FÍSICA: El noi es guapo, porta pantalons verds i una camiseta negra. També porta ulleres de color verd.

PERSONALITAT : Li agrada jugar a futbol, algunes vegades també al pilla-pilla. Fa trampes i faltes a futbol.

ALEX

LA JOTA

La pilota rebota
com una bota
però la bota
és com una jota.

JEFFERSON

LA FLOR

En un jardí

neix una flor.

La flor fa olor.

Ve un príncep,

aigua li ha tirat,

la flor ha crescut

i al cel ha arribat

JEFFERSON

LA ROSA

He agafat una rosa
perquè la rosa m’ha cridat,
tenia una papallona a sobre
i m’ha deixat bocabadat.

JEFFERSON

La barba

El Pare Noel té una barba blanca

com la del pirata Barbablanca.

I el rei té una barba negra

com les ratlles d’una zebra.


JEFFERSON

EL GALL

Un ratolí té un amic
que diu: Quic-qui-ri-quic
És un gall molt bonic
que canta: Qui-qui-ri-quic
Un dia al matí
va cantar: Qui-qui-ri-qui
i no em va deixar dormir.

JEFFERSON

EL POLLET I ELS DOS COCODRILS

Hi havia una vegada un cocodril que es deia Pol, que tenia molta gana.

N’hi havia un altre que es deia Tin.

El Pol estava buscant menjar. Però el Tin també tenia gana i es van trobar.

Després es van començar a barallar perquè es van trobar un pollet i se’l volien menjar.

El pollet estava molt espantat i va tenir una idea: va pensar que com s’estaven barallant no el veurien com s’escapava. I així ho va fer.

Va anar a reunir-se amb els altres pollets i tots es van escapar cap a les seves cases mentre miraven com els cocodrils es barallaven.

De sobte els cocodrils es van girar i tots els pollet van córrer, menys un que, altra vegada, va quedar solet.

El pollet va dir:

- Com que s’estan barallant jo m’escaparé.

I així ho va fer, i els cocodrils es van quedar sense menjar per haver-se barallat.

Al final tots els pollets estaven feliços a casa, i els cocodrils no.

Yasmin LLopis Diaz

LA BRUIXA PIRULA

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Pirula i li agradava molt fer encanteris.
Un dia se li va ocórrer fer un encanteri que li donaria un nou poder.
Si deia “GARIBAI INMOBILITA” el temps s’aturava.
Després va sortir al carrer i va dir les paraules màgiques, però li faltava una cosa a l’encanteri, i li va posar una mica de sal.
Així va funcionar i el temps es va aturar.
Va passar molt de temps i la bruixa Pirula es va fer molt bona dona.

LUZ PASTRANO

PIRATE ISLAND

Hi havia una vegada una pirata en una illa perquè el seu vaixell s’havia enfonsat. Ella es deia Bivi. Ella creia que estava sola en aquella illa i se’n va anar a casa. Va sortir una xinesa que es deia Mini i, quan va sortir la Bivi van cridar. La pirata que portava una cantimplora i la xinesa que la volia per beure aigua i menjar. La pirata va treure arròs a la mà i la xinesa li va dir

que si n’hi donava una mica. Li va contestar que si, però com tenia la mà bruta la xinesa se li va ocórrer una idea. Va menjar amb els palets i la pirata se’n va anar a la seva casa.

La xinesa també però va sortir un senyor que es deia Max.

Tots junts va viure a la illa contents perquè no estaven sols.

nerea

I