TEXTOS PREMIATS ALS JOCS FLORALS DE 3r B

PRIMER PREMI:

La Girafa

la girafa,

ben

alçada

té

unes

taques

escampades.

Com que menja vegetals

rosega les fulles

dels arbres més alts.

Gràcies al seu llarg coll

té unes vistes precioses

des d’aquí fins l’horitzó.

Però l’altura l’amoïna,

quan s’ajup i no camina.

Obrir bé les potes és cansat...

Aquesta és la veritat!

MANGO

SEGON PREMI:

COM ES FAN LES CROQUETES

Les croquetes es fan

amb farina i sal;

hi poses els ous

i els remenes després al foc

amb oli bullent.

Quan ja estan cuites

te les menges

amb tota la gent.

SANTODOMINGO

TERCER PREMI:

L’ÓS MARRÓ I L’ÓS BLANC

Hi havia una vegada un ós marró amb pel llarg i la boca molt gran que es passejava per la selva.

De cop va sortir un ós blanc que tenia la pell blanca i que venia del Pol Nord.

L’ós marró li va preguntar:

- Què hi fas tu aquí? Tu hauries d’estar al Pol Nord.

L’ós blanc va contestar:

- Ja ho sé, però hi ha molts caçadors i han matat tota la meva família. Ara ja només quedo jo.

- Però tu no pots viure aquí perquè necessites aigua freda i neu. I aquí no neva.

- Però, per aquí no hi ha un riu amb aigua freda?

- Ja, però no n’hi ha prou. Si vols puc dir a uns amics meus que em deixin gel, i, si me’n donen, et deixaré viure aquí.

L’ós marró va anar a buscar el gel.

- Ja el tinc.

- On el ficarem?

- Al riu!

- D’acord. Llavors em quedo a viure amb tu.

- Sí!!!

- Què bé!!!

I van viure feliços.

AUSTRÀLIA

TEXTOS PREMIATS ALS JOCS FLORALS DE 3r A

primer PREMI:

EL MONsTRE DE L’OCEÀ

En un poble molt llunyà hi havia un nen amb el cabell castany, els ulls marrons, la pell blanca, la boca vermella, amb una samarreta verda i uns pantalons blaus, uns mitjons grocs i les bambes vermelles.

El nen es deia David.

Un dia va anar al bosc. Al mig del bosc hi havia un oceà. De l’oceà sortien bombolles i quan es va girar en David van sortir uns ulls blaus de dins l’aigua. En David va donar un pas i de l’aigua va sortir tot un cos de color verd i va cridar el nen:

- És un monstre!!!

La bestia li va contestar

- Si, sóc un monstre, però sóc inofensiu. Vols ser el meu amic?

- D’acord!

- Doncs em quedaré jugant amb tu.

- Et diré de nom Tàber

- D’acord. Eh, eh, eh

El monstre va sortir del oceà i en David no sabia on posar-lo. Al final el va posar al magatzem de la seva casa.

El monstre va dir:

- M’agrada aquest lloc, però tinc gana.

- Et portaré menjar!

- M’agrada el peix cru i fresc.

- Te’n portaré una mica.

- D’acord.

En David va anar a la nevera i va agafar un peix cru i fresc que hi havia i el va portar al monstre.

El monstre es va menjar el peix, però li va dir al David:

- He d’anar al Japó

- Perquè?

- Perquè allà no hi ha aigua contaminada, i necessito estar dins l’aigua.

Així que el monstre se’n va anar al Japó.

Quan se’n va anar el monstre, el nen va ser feliç de que el Tàber pogués fer allò que volia.

DAMANAB

SEGON PREMI:

La Nimfa

Una nimfa tota maca

amb un vestit ataronjat

i les ales vermelloses

un dia tot passejant

es va asseure a una hamaca,

tot menjant un pastisset

se li va caure una taca,

i ella tota empipada

va agafar el seu patinet

i se’n va anar al jardí d’un nen.

Risitas

TERCER PREMI:

EL CONILL QUE BUSCAVA MENJAR

Hi havia una vegada fa molts i molts anys un conill que buscava menjar.

Un dia, un avi va trobar el conill i l’avi va dir:

- Què fas ?

I el conill va contestar:

- Buscant menjar

L’avi va dir:

- Jo tinc un hort, vine i et donaré menjar

Quan els dos van arribar a l’hort un ocell s’havia menjat tota la pastanaga i li va tirar una pedra i va sortir volant i va cridar a tota la família de l’ocell.

L’avi va dir:

- Tinc un altre hort

Hi van anar i hi havia l’àvia recollint l’enciam, els tomàquets, les pastanagues...

L’avi va dir:

- Anem a casa

Però el gat s’ho va menjar tot, no va deixar ni mitja pastanaga.

El conill se’n va anar al seu cau trist i plorant i se li va ocórrer que ell tenia amagat el menjar però com que eren tants al cau jugant no n’hi havia prou per tots...

Al final van trobar prou menjar a dins un armari i li van fer una festa i li van dir:

- Amb el teu esforç ens has donat menjar a tots. Gràcies.

Un nen que es va trobar el conill era molt carinyós i li agradaven molt els conills i les mascotes, per això se’l va quedar.

Una setmana després va anar a veure si podria trobar més animals. Quan va arribar el nen a la seva casa se la va trobar plena de conills i va dir:

- Què és això ple de conills?

Com que el nen no tenia amics va decidir fer-se amic dels conills.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat

Patry

SETMANA SANTA

He anat a Jaen de vacances de setmana santa per veure els avis i sempre, quan era la tarda, anàvem al cortijo iem posava de cabrera i el tiet Joaquin també i tenien moltes cabretes petites i 2 mascles moltes cabres i tenia un mascle que era petitó tenia pollets ,galls, conills ,conilles ,conilletes , conillets i jo treia els ous de les gallines i m ho vaig passar molt bé i des pres vaig anar a Barcelona .


CARMEN ROSA .

L’AVI QUE NO SABIA DIVERTIR-SE!!

Vet aquí una vegada un avi que no sabia ni encendre una pipa .

Era seriós i no contava res, sol sabia castigar, però l’àvia era hippie i era molt enrollada i semblava una noia jove. Eren l’avi Rajoi i l’àvia Vallesana.

L’avi sempre es barallava perquè volia veure les notícies i l’àvia els Simpson. Però no sols es barallaven per la televisió sinó per tot .

- A mi no m’agrada que diguis “paz y amor”

- I a mi no m’agrada que siguis tan seriós.

Aquella extranya nit la llum de la lluna era la més bella de les llums, què estrany era això!.... Es van canviar els cossos i les seves cames i els braços. Va aparèixer un conill que es deia “Zapatero”

- Avi, tu vas dir coses que no m’agraden

- Mira, farem una cosa. Tu aniràs a treballar a una comissaria a fer d’inspector.

- I tu, avi, faràs les feines de casa que són la bugada, netejar, passar la casa amb l’aspiradora, i a més aniràs a fer la compra, comprar boniatos calents, unes verdures fresques...?

- D’acord!!!

Així al dia següent l’àvia va anar a la comissaria.

Es president de l’anunci era el Pau Papalot i el Rajoi i els tres formaven la tropa cara de porc.

El cas avui es un cas super inportant el cas maragaill ens anem captura que si bui un cap no gracies que no si anm a captura el cas que menjo com una tortuga no anem al cas ? si anem anem a captura al gall pau es maragall ja ja ja soc maragall el gai soc mara gaill una mica de respecte al dolent no no ticies res maragall per que tu o digis o gaill i al final van agafa al lladre i els cocos van tornar a ser un avi serios i conte contat i si no es mentira sera veritat.

marino

ELS PETONS

Fa molts anys, en un poble, un dissabte hi havia molt silenci perquè hi feia molt de fred. Tothom estava a casa, al costat de la llar de foc. L’àvia feia punt de ganxet i els seus néts jugaven a l’habitació. Cada vegada que l’àvia passava una línia de ganxet els hi anava a fer un petó i estava molt contenta. Ells se’l passaven per tota la cara.
El dia següent, quant anaven en la bicicleta també els hi va fer un petó cada vegada que se’ls trobava.
Era l`àvia més feliç del món.
SALMA

LA MEVA FLOR

Em vaig comprar una flor de color rosa i és per la Carmen Rosa i un amic meu tenia una flor vermella i li agradava més la meva perquè la meva era de color rosa fluix.

Soraya Berrio Jimenez

ELS TRES GERMANS

Vet aquí una vegada tres germans que volien muntar unes maquetes però el gos ho destrossava tot.
Tot menys una per que el germà gran va posar metall molt fort!!!!!
La va mossegar i quan va mossegar la maqueta de metall es va fer mal a les dents i mai més la va mossegar.

MARINO

LES VACANCES DE NADAL

Aquestes vacances he anat a Jaen i m’ho he passat molt bé i els reis mags m’han portat un joc de la nintendo DS que és d’un dels gossets que es tenen de vestir. També m’han portat una motxilla, un xandall, unes mitges i mitjons i més coses.
A Jaen m’ho vaig passar molt bé. Vaig sortir amb el Papa Noel. Ho vaig celebrar i després de Reis vaig tornar a Barcelona. Al dia següent vaig anar al treball amb la mare.
El dia següent vaig anar a l’escola a treballar. M’ho vaig passar molt bé.
Quan tenia els regals a la mà hi havia la tieta Jose, el tiet Joaquin, el meu pare, la meva mare, la meva àvia i els meus periquitos.
Vaig celebrar l’Any Nou i després la meva mare me va posar cava. El raïm a mi no m’agrada.
Carmen Rosa.

LES VACANCES DE NADAL.

Aquestes vacances he anat a casa de les meves cosines i m’ho vaig passar molt bé. Després vaig anar a casa del meu tiet on vaig menjar el raïm de cap d’any.
M’ho he passat molt bé jugant tota la nit a la play esteisson.
Al dia següent vaig jugar tota la tarda, i a la nit vaig veure com queia la neu. Vaig baixar amb els meus germans i ens vàrem llançar boles de neu jo, els meus germans i els meus pares. Ens ho vàrem passar molt bé.
Els Reis d’Orient m’han portat una nina.

Saida

EN POBRESA I EN MISERIA.

A mi m’ha agradat quan se van quedar enganxats a la porta el diable i la mort, i quan se van quedat 7 dies i 7 nits dalt de la figuera.
En Pobresa va riure amb el Misèria i també em va fer una miqueta de por.

Saida Calderon

EN POBRESA I EN MISERIA

Un sabater pobre es va trobar al Misèria, un gos vell i afamat.
Després van venir tres nois a casa del sabater, que estaven buscant on dormir. Quan ja era hora de menjar sols hi havia unes molles de pa dur que el Misèria havia deixat i un tros de pa pels visitants.
A l’endemà un dels que havien arribat va concedir 3 desitjos al sabater perquè va ser bo amb ells.


Juan

EL POBRESA I EL MISERIA

Em va agradar que el dimoni va menjar una figa i li va agradar. El Pobresa li va dir:
- A dalt són més bones .
El dimoni va pujar a la figuera i es va menjar moltes figues i no va poder baixar. Va estar allí set dies i set nits.
El Pobresa li va dir:
- Baixaràs si em deixes tranquil.
- Si, però vindre d’aquí a 7 anys.
- D’acord.
I el va deixar.
Van passar 7 anys i va tornar el diable amb la mort. Però en Pobresa se’n va alliberar i es va quedar per sempre a La Terra.



Lucas

El que més m’ha agradat del conte és quan el diable s’ha quedat dalt de l’arbre menjant i quan la mort i el diable han trucat a la porta i es van quedar agafats en el picaporta.
També m’ha agradat quan el Pobresa i el Misèria van anar al cel i a l’infern on no els van voler.

Josè carlos

Això era un dia que en Pobresa va enganyar la mort i després al diable.
El Pobresa, vinga a riure, ha, ha, ha, i va fer un tracte que durant 7 anys no el molestarien, però els dos anaven passant i van quedar enganxats i agafats de la porta.
En Pobresa va dir que no els deixaria anar fins que no li prometessin que el deixarien tranquil.
Quan van ser vells i tenien que morir van anar al cel però o els volien, després van anar a l’infer i els diables tampoc no els van deixar passar.
Així que van haver de tornar a la terra i, des d’aquell dia, en Pobresa i en Misèria volten pel món sense remei.

Ariadna

Quan va venir el dimoni es volia emportar en Pobresa a l’infern.
En Pobresa li va dir: ha ha ha ha, sóc molt pobre i no trobaràs res de bo en mi
El dimoni es va enfadar molt i es va menjar el seu gos, en Misèria.
El gos feia pena de primet com estava i va dir que no passa res.
El diable va marxar enfadat i amb molta gana .

Anliang ye

EN POBRESA I EN MISÈRIA

El que més m’ha agradat d’aquest conte és quan la Mort es va asseure a la cadira i es va quedar enganxada.

També quan el Pobresa i en Misèria van anar a caminar pel poble i pensaven que el diable no els deixaria tranquils.

Bryan

A LES VACANCES

Vaig anar al Heron City i vaig comprar un parell de sabates i una pilota.
També vaig anar al cinema a veure la pel•lícula de Carlitos i era molt bonica.
Després vaig anar al parc a jugar amb la meva germana Kautar
I ho he passat mol bé.
Saber

LA PILOTA

Pilota , pilota

Sembla una jota

Jo vull jugar amb la pilota

Després ve la pipota

HARPREET

El gos

És un gos que té el pèl blanc i molt suau, els ulls blaus i les orelles i les urpes llargues . Li agrada saltar i té molts amics i un germà petit.
HARPREET

L’AVI

Jo tinc un avi
que és diu Pim-pom-pavi.
I jo dic pim
i ell diu pim-pim-pim.
Després ve l’àvia
i diu pim-pom-pàvia.

HARPREET

La reina i el cavaller

La reina quan plora

i el cavaller quan corra

han vist una flor

i el cavall diu: Jim, jim, jim

i la pluja fa xim, xim.

harpreet

ENS INVENTEM UN PERSONATGE

EL NOSTRE PERSONATGE ÉS: un noi que es diu Nil.

DESCRIPCIÓ FÍSICA: El noi es guapo, porta pantalons verds i una camiseta negra. També porta ulleres de color verd.

PERSONALITAT : Li agrada jugar a futbol, algunes vegades també al pilla-pilla. Fa trampes i faltes a futbol.

ALEX

LA JOTA

La pilota rebota
com una bota
però la bota
és com una jota.

JEFFERSON

LA FLOR

En un jardí

neix una flor.

La flor fa olor.

Ve un príncep,

aigua li ha tirat,

la flor ha crescut

i al cel ha arribat

JEFFERSON

LA ROSA

He agafat una rosa
perquè la rosa m’ha cridat,
tenia una papallona a sobre
i m’ha deixat bocabadat.

JEFFERSON

La barba

El Pare Noel té una barba blanca

com la del pirata Barbablanca.

I el rei té una barba negra

com les ratlles d’una zebra.

JEFFERSON

EL GALL

Un ratolí té un amic
que diu: Quic-qui-ri-quic
És un gall molt bonic
que canta: Qui-qui-ri-quic
Un dia al matí
va cantar: Qui-qui-ri-qui
i no em va deixar dormir.

JEFFERSON

EL POLLET I ELS DOS COCODRILS

Hi havia una vegada un cocodril que es deia Pol, que tenia molta gana.

N’hi havia un altre que es deia Tin.

El Pol estava buscant menjar. Però el Tin també tenia gana i es van trobar.

Després es van començar a barallar perquè es van trobar un pollet i se’l volien menjar.

El pollet estava molt espantat i va tenir una idea: va pensar que com s’estaven barallant no el veurien com s’escapava. I així ho va fer.

Va anar a reunir-se amb els altres pollets i tots es van escapar cap a les seves cases mentre miraven com els cocodrils es barallaven.

De sobte els cocodrils es van girar i tots els pollet van córrer, menys un que, altra vegada, va quedar solet.

El pollet va dir:

- Com que s’estan barallant jo m’escaparé.

I així ho va fer, i els cocodrils es van quedar sense menjar per haver-se barallat.

Al final tots els pollets estaven feliços a casa, i els cocodrils no.

Yasmin LLopis Diaz

LA BRUIXA PIRULA

Hi havia una vegada una bruixa que es deia Pirula i li agradava molt fer encanteris.
Un dia se li va ocórrer fer un encanteri que li donaria un nou poder.
Si deia “GARIBAI INMOBILITA” el temps s’aturava.
Després va sortir al carrer i va dir les paraules màgiques, però li faltava una cosa a l’encanteri, i li va posar una mica de sal.
Així va funcionar i el temps es va aturar.
Va passar molt de temps i la bruixa Pirula es va fer molt bona dona.

LUZ PASTRANO

PIRATE ISLAND

Hi havia una vegada una pirata en una illa perquè el seu vaixell s’havia enfonsat. Ella es deia Bivi. Ella creia que estava sola en aquella illa i se’n va anar a casa. Va sortir una xinesa que es deia Mini i, quan va sortir la Bivi van cridar. La pirata que portava una cantimplora i la xinesa que la volia per beure aigua i menjar. La pirata va treure arròs a la mà i la xinesa li va dir

que si n’hi donava una mica. Li va contestar que si, però com tenia la mà bruta la xinesa se li va ocórrer una idea. Va menjar amb els palets i la pirata se’n va anar a la seva casa.

La xinesa també però va sortir un senyor que es deia Max.

Tots junts va viure a la illa contents perquè no estaven sols.

nerea

I

A L’EDAT MITJANA

Hi havia una vegada una nena que es deia Elena. Era simpàtica, amb el cabell de color marro i una miqueta de color negre.
Un dia van fer guerra però L’ Elena no volia guerra, no sabia perquè es feia això perquè era petita. Tan sols tenia 5 anys.
Va morir la seva mare i tota la nit va estar plorant sola perquè el seu pare també es va morir per un accident amb un arbre que va caure-li a sobre, després d’una pluja i d’una ventada.
Un dia l’Elena va sortir de casa a recollir flors, i va trobar un home que estava a terra, com mort. S’hi va acostar una miqueta i va veure que tenia uns puntets negres. Era la Peste Negra. El va deixa sol perquè podia encomanar-li la Peste Negra.
Al dia següent l’home ja no hi era i va tenir por.
Un dia es va notarr com si li sortissin granets negres i va dir:
-Oh no! Tinc la Peste Negra!
Un nen va trucar a la porta. Era el seu amic Joan. Com que podia dir-li que tenia la Peste Negre va obrir la porta al Joan.
Ell va preguntar:
- Puc entrar?
- Si! -li va respondre l’Elena.
Quan el Joan va entrar va veure que l’Elena tenia uns puntets negres que eren de la Pesta negra.
La va ajudar i la va portar al bosc. Era molt perillós perquè hi havia dos cocodrils, deu serps verinoses i quatre óssos ferotges.
Van anar a buscar el remei igualment. Van passar molta por. El Joan va resultar ferit, però van poder escapar dels animals perillosos i van poder agafar el remei que era una herba que va curar l’Elena.
Després es van casar l’Elena i el Joan i van viure feliços per sempre més.

Ana Isabel

VULL VIATJAR!

Hi havia una vegada una nena que es deia Charlotte. Era una nena que sempre tenia el mateix somni que era viatjar.
- Hola, sóc la Charlotte, i...... avui he somiat que vull viatjar!
- Bon dia Charlotte, sóc la mare.¿Que has somiat avui?
- Que vull viatjar!
- Ah.. molt bé, no...?
- Sí, mare.
- Bé, me’n vaig a preparar l’esmorzar. Adéu.
- Adéu, mare.
La meva mare es diu Samanta, i.... és maca i atrevida. M’agraden molt els seus cabells, són negres i arrissats. En canvi els meus són taronges..., bé, què hi farem? Cadascú és com és. ¿No ho penses?
- Si és clar
- Qui parla? - va preguntar la Charlotte.
- Ah si, és la meva germana. Me n’oblidava!
La meva germana és diu Mixel, té 3 anys, i també té els cabells negres com la mama!
- Avui és el nostre primer dia a l’escola Antaviana perquè venim d’un altre barri: de Montcada.
- Jo vaig a P-5 i he nascut l’u de gener, i la meva germana el 23 d’abril.
- Bé me’n vaig a l’escola. Adéu...
- Hola, sóc la teva mestra, la Raquel
- M... Jo sóc la Charlotte
- Segur que faràs molts amics aquí. Avui toca tutoria, després castellà amb la Elisa.
- Amb el Manel educació física. Amb mi mates, i... després a la tarda amb el Xavier, socials.
- Ok, molt bé. Raquel, què farem a tutoria?
- Doncs...ens presentarem i després m............ parlarem dels nostres somnis. D’acord?
- D’acord!
- Vinga, comencem!
- Jo sóc la Charlotte. - Jo l’Anna. - Jo la Patricia. – Jo la Laura. - Jo, la Ariel. -Jo, la Salma. - Jo en David. -Jo, en Ruben. –Jo en Marino – Jo, el Raül. - Jo, en Genis. - Jo, el Bryan.
- I per últim jo, la Raquel!
- Bé. Què has somiat avui, Charlotte? - va preguntar la Raquel.
- He somiat que anava a corre-hi món i............¡VULL VIATJAR!
- Ah! molt bé, però no cridis, home!
- Si, Raquel.
- I tu, Anna, què has somiat?
- Doncs jo he somiat que tenia una casa de luxe.
- Doncs jo que anava al les rebaixes del ``Desigual´´.
- Molt bé, Patricia, sembla interessant això de les rebaixes.
- I tu, Laura?
- Doncs jo.... la veritat és que.... no he somiat, o.... no me’n recordo!
- No importa, Laura.
- Ariel, i tu, que?
- Doncs jo.... que llegia un llibre de fantasia fantàstic!
- Salma, i tu?
- Doncs que anava a classes de clarinet amb la Ariel
- Bé. Ara anem a menjador.... Després fareu socials....
- Hola, Xavier! - van cridar tots alhora.
- Hola, nens i nenes! - va dir el Xavier
- Bé, avui fareu un exàmen dels Romans. Ja estàs Ariel ?
- Sí, Xavier.
- I tu, qui ets? - li va preguntar el Xavier a la Charlotte
- Jo sóc la Charlotte i sóc nova a l’escola.
- No, si això ja m’ho imaginava! Bé, doncs, faràs un text del que sàpigues dels romans. D’acord?
- D’acord!
- Bé, ja és l’hora de marxar!
La sirena va sonar.
n..........................................
- Hola, mama!
- Què tal, com t’ha anat l’escola?
- Molt bé, mare! Però vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar!!!!
- D’acord, doncs has de tenir els teus diners, home!
- D’acord, doncs ara me’n vaig perquè ja tinc 100 €
- Adéu!


Ariel

EN POBRESA I EN MISÈRIA

M’ha agradat molt el conte d’en Pobresa
Quan la Mort ha quedat enganxada a la cadira.
Els nens estaven enxufats a la Porta.

Kathia

EXCURSIÓ A VALLVIDRERA

Quan vam sortir de l’escola vam anar a agafar el metro i després el ferrocarril.
Quan vam arribar vam esmorzar en un seient de pedra i vam jugar al pilla-pilla.Vam continuar caminant fins arribar a unes escales i el Xavier ens va explicar una poesia d’un Mosen que es deia Verdaguer.
Després vam veure un vídeo sobre Collserola i vam dinar a la taula on havia estat Mosen Cinto Verdaguer.
Després vam marxar cap a l’escola.

Nil

Vam agafar el metro de Roquetes
Fins a la plaça Catalunya.
Després vam agafar el ferrocarril i vam baixar a Vallvidrera.
I els meus amics van descobrir un misteri el divendres de la setmana passada.
També vam dinar al parc i a les cinc vam tornar a casa

nerea

A Vallvidrera vam fer una cabana a la part que no tocava el sol, a la obaga, i ens vam ficar a dins de la cabana i vam jugar a fet i amagar.
Quan era l´hora de dinar vam anar a una plaça petita i vam dinar.
Després ens deixaven pujar per la muntanya.
A continuació vam agafar el ferrocarril i vam anar cap al cole on vam anar al lavabo.
Al final ens vam anar cap a casa.

saba

EL PETONS QUE S’ESCAPAVEN

Hi havia una vegada una nena que tots els petons se li escapaven i la nena sempre estava molt trista. Però un dia una nena trista li va dir:
- Què et pasa?
I la nena va contestar:
- És que els petons que em donen s’escapen.
L’altra nena va dir:
- A mi també em passa i tinc un truc. Els petons que et donin els atrapes amb la mà i te’ls guardes a la butxaca, i quan vols petons te’ls treus de la butxaca.
I així ho va fer.
Llavors els va caçar amb la mà i va agafar molts petons.

Yasmin

EL POP I EL PEIX

Hi havia una vegada un pop i un peix buscant menjar perquè no tenien res a casa.
Estaven buscant i buscant i res, no hi havia manera de trobar menjar.
Al final van trobar una canya de pescar.
El pop i el peix van anar cap on hi havia unes canyes de pescar preparades amb menjar de peix, i com que els homes no estaven vigilant les canyes de pescar, el pop va agafar el menjar i el va dur a la seva casa, però no en tenien prou. Llavors va buscar més menjar i va trobar un peix globus que tenia un forat molt petit, i per aquell forat sortien molts menjars i els dos animalets van poder carregar amb moltes coses i estaven molts contents.

Elias

NOTÍCIES DE BARCELONA: LA MORT DE ZAPATERO

EL Zapatero ha mort en un accident d’autocar quan anava de gira per Terrassa.
Va xocar contra un camió de Repsol.
Va quedar inconscient i els metges no van poder fer res per que no es morís.
Ara està en el cementiri de Barcelona. Tots els que anaven a l’autocar i el conductor del camió es van poder salvar però ell no.
Les autopistes de Terrassa estan tallades.
Fins d’aquí a un dia no es podrà passar ja que estan treballant per poder treure el camió i l’autocar que estan tombats.

Nil

EL NINOT DE NEU

Hi havia una vegada uns nens que mai havien vist la neu.
Els nens van sortir al carrer i per primera vegada van veure la neu.
Els nens van aprendre a fer un ninot de neu .
Després la mare va dir:
- Nens!!!, que és de nit i fa fred.
Al dia següent van veure els nens que el ninot de neu era viu i el ninot de neu va jugar amb els nens. Però va sortir el sol i es va fondre i... aquest conte s’ha acabat.


Raquel Alamillo Contreras

LA FESTA MAJOR DE BARCELONA

La paraula Mercè significa gràcies, ajuda.
Per la nit fan el corre-foc i concerts divertits. També surten les bestioles i els gegants. Les bestioles es diuen: La víbria, el bou, l’àliga, el lleó, la tarasca i el drac. I quan porten flors significa que hi ha pau. La tarasca, a vegades tira petards, aigua, confeti o caramels.
Els gegants més importants són:Violant D’Hongria i Jaume I. Els del Pi són: Mustafà i Elisenda.
Els Castellers es fan:
1-La pinya.
2-Puja un casteller.
3-Després, quan ja han pujat tots, puja l’enxaneta i aixeca la mà per que el castell ja està fet. Els aixecadors han d’estar ben ajupits sota l’enxaneta.
Tant l’enxaneta com l’aixecador sempre porten un casc per si cauen. A vegades també hi ha una segona pinya per aguantar el castell i es diu folre.

ZAIRA

LA MERCÈ

A Barcelona celebrem la festa Major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com varem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat.
Pels carrers podem veure: castellers, correfocs, diables...

juan

A Barcelona celebrem la festa major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com varem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat .

Pels carrers podem veure castellers ,correfocs, gegants, caps grossos, musics, pallassos, circ, balls, la cavalcada, jocs, exposicions, titelles, focs artificials, fires, concerts...

CARMEN ROSA PARICIO FERNANDEZ

A Barcelona celebrem la festa major de la Mercè el dia 24 de setembre.
Surten els gegants, els capgrossos i castallers.

Elicerio

A Barcelona celebrem la Festa Major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com vàrem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat .
Pels cerres podem veure:
castellers, correfocs, diables, gegants, cap grossos...

bryan

LA FAULA DELS CAMELLS DELS REIS

Hi havia una vegada 3 camells que tenien un encàrrec que els 3 reis els havien donat: Havien d’anar a buscar els regals dels nens i arribar a l’hora amb els regals preciosos.
Però el camell del rei Melcior, aquell rei majestuós que te la barba blanca, va dir:
- Aquest regal és per mi!!
I el camell del Baltasar, aquell que té la pell de color negre, va dir:
- Aquest regal és per mi, que és el més bonic!!
De cop i volta el camell del Gaspar, el rei ros, va dir:
- Què dius ara! Si aquest és el més bonic i és per mi, noooo!!!!
I així tots tres van seguir discutint.
I els camells no van fer l’encàrrec i els reis venien aquella nit.
Per la nit tots els nens del món estaven dormint i quan es van llevar els nens no es van trobar ni un sol regal i els tres reis estaven enfadats.
Va dir el rei Melcior:
- No passa res. Podem portar els regals un altre dia.
I al final van decidir portar els regals un altre dia. Però els tres reis es van dormir i va passar l’hivern. Els nens es van enfadar, els nens ho van dir als seus pares:
- Pares, no tinc ni un sol regal.
I la mare va dir :
- Ja esta bé!!
Els reis van anar per totes les cases demanant perdó als més xics i als més grans, i tot va ser com sempre des d’aquell dia.



ZAIRA

EL lobito bueno

Érase una vez
un lobito bueno
Al que maltrataban
Todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo ,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.

EL DOFÍ I UN OCELL

Hi havia una vegada un dofí que es deia Eric i el seu amic ocell que es deia Tot .
Un dia el dofí va anar a la part dels taurons
i un tauró va intentar atacar el dofí. El seu
amic Tot li va tirar menjar i el tauró va
anar a menjar mentre el dofi i l´ocell van poder fugir.
Llavors va passar una àliga que va
atacar l’ocell i el dofí li va donar un cop i
van jugar feliços.


Victoria Pereira

LA MÀQUINA DE PETONS

Hi havia una vegada una màquina de petons que cada vegada que algú hi jugava marxaves tot ple de petons.
Aquella màquina tenia un misteri que quan hi jugaves hi
havia una senyora que estava dins del videojoc i et donava molts petons perquè a ella li agradava fer molts petons. Però un dia un nen va veure la senyora i va trucar a un mecànic que la va treure de la màquina i quan algú volia que li donés un petó li donava, però de tants petons la noia es va morir.
Llavors va començar a ploure un munt de petons.
Això és un gat i un gos, i aquest conte ja s’ha fos.


saber

EL PORQUET PETIT

Hi havia una vegada un porquet que vivia en una granja però ningú el volia perquè era petit. Sols alguna vegada el volien deixar jugar els amics.
Però un mati havien de matar el cavall i el porquet li va contar tot allò que havia sentit. El cavall no va creure el que li deia el porquet i després van venir uns senyor i es van emportar el cavall. El porquet va dir que si s’emportaven el cavall serien persones sense cor ja que els animals també són essers vius. A vegades tenim problemes, però no sols per això s’ha de matar. Nosaltres també som com les persones.
Els senyors es van quedar amb la boca oberta i van deixar el cavall tranquil.
Després d’això els animals de la granja van fer-se molt amics del porquet.

Gabriel

COM ES FAN LES CROQUETES

Les croquetes es fan
amb farina i sal;
hi poses els ous
i els remenes després al foc
amb oli bullent.
Quan ja estan cuites
te les menges
amb tota la gent.

ALEX

EL DOFI I EL CAVALL

Hi havia una vegada un dofí i un cavall que eren amics.
Un dia el dofí estava nedant i es va perdre en el fons del mar i va veure una llumeta. S’hi va acostar a poc a poc i va veure una flauta d’or. Després de veure-la va anar a buscar el seu amic, el cavall. Quan el cavall va veure la flauta d’or es va quedar bocabadat perquè mai havia vist una flauta d’or. El cavall va dir:
- De qui es?
Li va respondre el dofí:
- No se de qui es, sols que m’havia perdut i he trobat la flauta.
El cavall va dir:
- Hem de tornar-la. Ves a saber què pot passar!
Però la resta de dofins i de cavalls estaven enfadats amb el dofí i el cavall perquè havien agafat el tresor de totes dues colles, i també perquè fins que no fessin 18 anys no podrien tocar la flauta d’or. El cavall va plorar molt perquè el seu pare li va dir:
- Mai més podràs veure el teu amic
I el pare del dofí va dir-li el mateix.
Quan van passar dos mesos ells estaven molt tristos perquè mai parlaven. Una nit el pare va construir una barca perquè sempre tenia que anar a peu, i, per fi, aquell dia van tornar a parlar, es van reunir les colles i es van perdonar.
El pare del dofí i el pare del cavall els van perdonar . Al final la barca va posar-la el seu pare al mar i el cavall va flotar i va anar navegant a prop del dofí.

Ana Isabel

Els números brillants

Hi havia una vegada un nen a qui li agradava molt estudiar. El nen es deia David.
Llavors estudiava molt però resulta que ell vivia al costat de la platja i un dia va anar amb la seva mare a la platja on es va posar el banyador i va entrar a l’aigua.
La mare va dir al seu fill:
- David, anem a casa, fill !!!
- Ara mateix mare!
I se’n van anar.
Després d’una setmana van tornar una altra vegada a pescar a la platja i llavors el nen, a qui li agradava estudiar, va agafar una capsa de números brillants que hi havia surant sobre l’aigua. Va ser el nen més famós i que estudiava més del poble.

saba

LA GISSELA TÉ UN SOMNI

Hi havia una vegada una nena que es deia Gissela.
La Gissela va anar al llit, perque era hora d’anar al llit, va tenir un somni. El somni era que tenia una gossa.
Després la va despertar la mare.
La Gissela es va rentar la cara, es va pentinar i després va esmorzar i va anar a l’escola.
Per la tarda va arribar a la seva casa i es va trobar una gossa i li va posar de nom “Gosseta”.
Així la Gissela va ser molt feliç i aquest conte s’ha acabat.




Raquel Alamillo Contreras .

L’OSSET QUE TENIA UNA POTA MÉS GRAN I L’ALTRA MÉS PETITA

Hi havia una vegada un osset que es deia Pol.
Ell tenia una pota més gran i l’altra més petita.
Tenia un pare i una mare que eren molt divertits, però estaven molt preocupats perquè no sabien com li podien créixer bé les potes al Pol.
Al final van anar al metge. El metge els va dir : “No puc fer res” i els pares van dir: “Perquè no pot fer res ?” El metge va contestar: ”Perquè jo no sóc màgic”.
Els pares es van posar molt tristos.
Quan va ser de nit i van anar a dormir, la mare va agafar el Pol i el va portar al llit. Quan la mare se’n va anar va venir una fada que tenia pols de màgia i li va posar a la poteta del Pol que immediatament li va créixer. L’osset va anar a ensanyar-la a la mare i al pare que es van posar molt contents.
La mare li va preguntar: “Com t’ha crescut la poteta?
I el Pol li va dir: “Ha vingut una fada i m’ha posat pols de magia. La mare va anar a la seva habitació per veure si encara hi havia la fada però ja no hi era. Ella creia que les fades no existien i ho va explicar al Pol.
Van tornar a anar a dormir i, al dia següent, la mare li va dir: “Avui aniràs a l’escola”
El Pol va praparar les coses que feia falta.
El Pol tenia 8 anys i anava a tercer on tenia tota la classe d’amics i amigues.
Quan va sortir a les 5 hores de la tarda, va explicar com li havia anat l’escola a la seva mare, i després trucava a algun amic seu. Tota la classe li va donar els telèfons de les seves cases i sempre trucava algú per jugar amb ell o amb ella.
Sempre jugava amb les seves joguines perquè tots els seus amics li donaven les seves. Així que jugava amb elles i després berenaven tots junts.
La mare els deixava fins les set en punt perquè sopaven a les vuit. El Pol era molt bon estudiant i els pares estaven molt orgullosos. Li encantaven cada dia els deures que feia molt bé.
I vet aqui un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Emilia

ELS PORQUETS

Havia una vegada uns porques que vivien sols en una casa i es van assabentar de que hi havia un llop els volia menjar-se’ls a tots els porquets . Després va venir el llop que va intentar menjar se’ls però es van donar compte de que el llop va empentar la casa perquè caigués. Ells estaven molt espantats i van anar .Llavors es van trobar una casa que era de xocolata. Els porquets com que tenien molta gana.
Van començar a fer mossegadetes a la casa .Després va sortir una senyora preciosa i va dir: entreu si voleu menjar.
Els porquets van entrar a la casa. I vet aquí que el llop
Estava molt enfadat i de cop i volta va menjar-se la d’una queixelada però va sortir de la casa una senyora molt vella i el llop va dir que mala sort.
I tots feliços van menjar anissos menys el llop
Que va morir de gana.


Yasmin

LA FADA DELS PETONS

Hi havia una vegada una fada molt bona que cada vegada que li donaven un petó es posava alegre. Tan alegre es posava que no ho podia suportar ni ella.
Va arribar un dia que li van donar un petó i no va sentir res. No sabia què fer, ni perquè estava rara.
Va anar al metge i el metge li va dir que no coneixia cap mena de malaltia així i tot decidit li va dir:
- El millor que pots fer és anar a veure les fades del fred. Diuen que ho curen tot aquelles fades.
- És magnífic tenir fades en aquest món. Va dir ella, i tota decidida va anar a veure les fades del fred.
Quan va arribar al palau de les fades va notar que feia molta olor a fades i molt de fred.
- És clar! - va pensar la fada - si estem al palau del fred...
De sobte va sentir una veueta fina i dolça que li deia:
- Sí, estàs al palau del fred.
I la va atendre una fada tan brillant que no la podia ni mirar. Portava un vestit preciós, tot amb purpurina i d’un color blau cridaner.
La fada dels petons li va preguntar:
- Com et dius?
I la fada brillant li va dir:
- Jo em dic Carol, i tu?
- Jo Petoneta, però em diuen la fada dels petons.
I la fada brillant li va dir:
- En què et puc ajudar? Ja saps que aquí totes les fades tenim un secret pel qual som brillants. Espero que aquest secret el puguis guardat per sempre ja que així, a la nit, brillaràs amb colors diferents. Per que la gent ho pugui veure necessites un collar molt, però que molt brillant. Bé, i què et passa?
I la Petoneta li va dir:
- Mira és que abans, quan em donaven un petó, em posava molt contenta i ara no sé què em passa que quan em donen un petó no em poso contenta i això no ho puc suportar.
La Carol li va contestar:
- Val. Et donaré un petó a veure què passa. Muuuuuaaaaaa!!!!!
- Ara sí que he notat el petó! Ara ja estic més contenta!
Al dia següent es va despertar altra vegada molt rara i no sabia què fer i pensava: “Però si ahir em van donar un petó i em vaig sentir molt bé”
Al cap d’uns dies va aparèixer la seva àvia, que també era una fada, i li va dir:
- No estiguis trista perquè jo puc donar-te petons.
- Ja, àvia, ja ho sé, però no em trobo molt bé. Dóna’m un petó!
- És clar – va dir l’àvia- Muuuuaaaaa!!!!
- Sí!!! Ja em trobo bé del tot!
L’àvia li va dir:
- Jo crec que tens la malaltia de les fades bones.
I la Petoneta li va preguntar estranyada:
- I què és això?
- Això és una malaltia que per curar-te has de ser una mica més espavilada i inquieta, sinó no es curarà mai.
I, a partir d’aquell moment va ser una fada més entremaliada i trapella, i se li va curar la malaltia dels petons.


ZAIRA