dimecres, 15 d’abril del 2009

EN POBRESA I EN MISÈRIA

M’ha agradat molt el conte d’en Pobresa
Quan la Mort ha quedat enganxada a la cadira.
Els nens estaven enxufats a la Porta.

Kathia

EXCURSIÓ A VALLVIDRERA

Quan vam sortir de l’escola vam anar a agafar el metro i després el ferrocarril.
Quan vam arribar vam esmorzar en un seient de pedra i vam jugar al pilla-pilla.Vam continuar caminant fins arribar a unes escales i el Xavier ens va explicar una poesia d’un Mosen que es deia Verdaguer.
Després vam veure un vídeo sobre Collserola i vam dinar a la taula on havia estat Mosen Cinto Verdaguer.
Després vam marxar cap a l’escola.

Nil
Vam agafar el metro de Roquetes
Fins a la plaça Catalunya.
Després vam agafar el ferrocarril i vam baixar a Vallvidrera.
I els meus amics van descobrir un misteri el divendres de la setmana passada.
També vam dinar al parc i a les cinc vam tornar a casa

nerea
A Vallvidrera vam fer una cabana a la part que no tocava el sol, a la obaga, i ens vam ficar a dins de la cabana i vam jugar a fet i amagar.
Quan era l´hora de dinar vam anar a una plaça petita i vam dinar.
Després ens deixaven pujar per la muntanya.
A continuació vam agafar el ferrocarril i vam anar cap al cole on vam anar al lavabo.
Al final ens vam anar cap a casa.

saba

EL PETONS QUE S’ESCAPAVEN

Hi havia una vegada una nena que tots els petons se li escapaven i la nena sempre estava molt trista. Però un dia una nena trista li va dir:
- Què et pasa?
I la nena va contestar:
- És que els petons que em donen s’escapen.
L’altra nena va dir:
- A mi també em passa i tinc un truc. Els petons que et donin els atrapes amb la mà i te’ls guardes a la butxaca, i quan vols petons te’ls treus de la butxaca.
I així ho va fer.
Llavors els va caçar amb la mà i va agafar molts petons.

Yasmin

EL POP I EL PEIX

Hi havia una vegada un pop i un peix buscant menjar perquè no tenien res a casa.
Estaven buscant i buscant i res, no hi havia manera de trobar menjar.
Al final van trobar una canya de pescar.
El pop i el peix van anar cap on hi havia unes canyes de pescar preparades amb menjar de peix, i com que els homes no estaven vigilant les canyes de pescar, el pop va agafar el menjar i el va dur a la seva casa, però no en tenien prou. Llavors va buscar més menjar i va trobar un peix globus que tenia un forat molt petit, i per aquell forat sortien molts menjars i els dos animalets van poder carregar amb moltes coses i estaven molts contents.

Elias

NOTÍCIES DE BARCELONA: LA MORT DE ZAPATERO

EL Zapatero ha mort en un accident d’autocar quan anava de gira per Terrassa.
Va xocar contra un camió de Repsol.
Va quedar inconscient i els metges no van poder fer res per que no es morís.
Ara està en el cementiri de Barcelona. Tots els que anaven a l’autocar i el conductor del camió es van poder salvar però ell no.
Les autopistes de Terrassa estan tallades.
Fins d’aquí a un dia no es podrà passar ja que estan treballant per poder treure el camió i l’autocar que estan tombats.

Nil

EL NINOT DE NEU

Hi havia una vegada uns nens que mai havien vist la neu.
Els nens van sortir al carrer i per primera vegada van veure la neu.
Els nens van aprendre a fer un ninot de neu .
Després la mare va dir:
- Nens!!!, que és de nit i fa fred.
Al dia següent van veure els nens que el ninot de neu era viu i el ninot de neu va jugar amb els nens. Però va sortir el sol i es va fondre i... aquest conte s’ha acabat.


Raquel Alamillo Contreras

LA FESTA MAJOR DE BARCELONA

La paraula Mercè significa gràcies, ajuda.
Per la nit fan el corre-foc i concerts divertits. També surten les bestioles i els gegants. Les bestioles es diuen: La víbria, el bou, l’àliga, el lleó, la tarasca i el drac. I quan porten flors significa que hi ha pau. La tarasca, a vegades tira petards, aigua, confeti o caramels.
Els gegants més importants són:Violant D’Hongria i Jaume I. Els del Pi són: Mustafà i Elisenda.
Els Castellers es fan:
1-La pinya.
2-Puja un casteller.
3-Després, quan ja han pujat tots, puja l’enxaneta i aixeca la mà per que el castell ja està fet. Els aixecadors han d’estar ben ajupits sota l’enxaneta.
Tant l’enxaneta com l’aixecador sempre porten un casc per si cauen. A vegades també hi ha una segona pinya per aguantar el castell i es diu folre.

ZAIRA

LA MERCÈ

A Barcelona celebrem la festa Major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com varem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat.
Pels carrers podem veure: castellers, correfocs, diables...

juan
A Barcelona celebrem la festa major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com varem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat .

Pels carrers podem veure castellers ,correfocs, gegants, caps grossos, musics, pallassos, circ, balls, la cavalcada, jocs, exposicions, titelles, focs artificials, fires, concerts...

CARMEN ROSA PARICIO FERNANDEZ
A Barcelona celebrem la festa major de la Mercè el dia 24 de setembre.
Surten els gegants, els capgrossos i castallers.

Elicerio
A Barcelona celebrem la Festa Major de la Mercè el dia 24 de setembre recordant com vàrem recuperar els esclaus dels pirates que havien atacat la ciutat .
Pels cerres podem veure:
castellers, correfocs, diables, gegants, cap grossos...

bryan

LA FAULA DELS CAMELLS DELS REIS

Hi havia una vegada 3 camells que tenien un encàrrec que els 3 reis els havien donat: Havien d’anar a buscar els regals dels nens i arribar a l’hora amb els regals preciosos.
Però el camell del rei Melcior, aquell rei majestuós que te la barba blanca, va dir:
- Aquest regal és per mi!!
I el camell del Baltasar, aquell que té la pell de color negre, va dir:
- Aquest regal és per mi, que és el més bonic!!
De cop i volta el camell del Gaspar, el rei ros, va dir:
- Què dius ara! Si aquest és el més bonic i és per mi, noooo!!!!
I així tots tres van seguir discutint.
I els camells no van fer l’encàrrec i els reis venien aquella nit.
Per la nit tots els nens del món estaven dormint i quan es van llevar els nens no es van trobar ni un sol regal i els tres reis estaven enfadats.
Va dir el rei Melcior:
- No passa res. Podem portar els regals un altre dia.
I al final van decidir portar els regals un altre dia. Però els tres reis es van dormir i va passar l’hivern. Els nens es van enfadar, els nens ho van dir als seus pares:
- Pares, no tinc ni un sol regal.
I la mare va dir :
- Ja esta bé!!
Els reis van anar per totes les cases demanant perdó als més xics i als més grans, i tot va ser com sempre des d’aquell dia.



ZAIRA

EL lobito bueno

Érase una vez
un lobito bueno
Al que maltrataban
Todos los corderos.
Y había también
un príncipe malo ,
una bruja hermosa
y un pirata honrado.

EL DOFÍ I UN OCELL

Hi havia una vegada un dofí que es deia Eric i el seu amic ocell que es deia Tot .
Un dia el dofí va anar a la part dels taurons
i un tauró va intentar atacar el dofí. El seu
amic Tot li va tirar menjar i el tauró va
anar a menjar mentre el dofi i l´ocell van poder fugir.
Llavors va passar una àliga que va
atacar l’ocell i el dofí li va donar un cop i
van jugar feliços.


Victoria Pereira

LA MÀQUINA DE PETONS

Hi havia una vegada una màquina de petons que cada vegada que algú hi jugava marxaves tot ple de petons.
Aquella màquina tenia un misteri que quan hi jugaves hi
havia una senyora que estava dins del videojoc i et donava molts petons perquè a ella li agradava fer molts petons. Però un dia un nen va veure la senyora i va trucar a un mecànic que la va treure de la màquina i quan algú volia que li donés un petó li donava, però de tants petons la noia es va morir.
Llavors va començar a ploure un munt de petons.
Això és un gat i un gos, i aquest conte ja s’ha fos.


saber

EL PORQUET PETIT

Hi havia una vegada un porquet que vivia en una granja però ningú el volia perquè era petit. Sols alguna vegada el volien deixar jugar els amics.
Però un mati havien de matar el cavall i el porquet li va contar tot allò que havia sentit. El cavall no va creure el que li deia el porquet i després van venir uns senyor i es van emportar el cavall. El porquet va dir que si s’emportaven el cavall serien persones sense cor ja que els animals també són essers vius. A vegades tenim problemes, però no sols per això s’ha de matar. Nosaltres també som com les persones.
Els senyors es van quedar amb la boca oberta i van deixar el cavall tranquil.
Després d’això els animals de la granja van fer-se molt amics del porquet.

Gabriel

COM ES FAN LES CROQUETES

Les croquetes es fan
amb farina i sal;
hi poses els ous
i els remenes després al foc
amb oli bullent.
Quan ja estan cuites
te les menges
amb tota la gent.

ALEX

EL DOFI I EL CAVALL

Hi havia una vegada un dofí i un cavall que eren amics.
Un dia el dofí estava nedant i es va perdre en el fons del mar i va veure una llumeta. S’hi va acostar a poc a poc i va veure una flauta d’or. Després de veure-la va anar a buscar el seu amic, el cavall. Quan el cavall va veure la flauta d’or es va quedar bocabadat perquè mai havia vist una flauta d’or. El cavall va dir:
- De qui es?
Li va respondre el dofí:
- No se de qui es, sols que m’havia perdut i he trobat la flauta.
El cavall va dir:
- Hem de tornar-la. Ves a saber què pot passar!
Però la resta de dofins i de cavalls estaven enfadats amb el dofí i el cavall perquè havien agafat el tresor de totes dues colles, i també perquè fins que no fessin 18 anys no podrien tocar la flauta d’or. El cavall va plorar molt perquè el seu pare li va dir:
- Mai més podràs veure el teu amic
I el pare del dofí va dir-li el mateix.
Quan van passar dos mesos ells estaven molt tristos perquè mai parlaven. Una nit el pare va construir una barca perquè sempre tenia que anar a peu, i, per fi, aquell dia van tornar a parlar, es van reunir les colles i es van perdonar.
El pare del dofí i el pare del cavall els van perdonar . Al final la barca va posar-la el seu pare al mar i el cavall va flotar i va anar navegant a prop del dofí.

Ana Isabel

Els números brillants

Hi havia una vegada un nen a qui li agradava molt estudiar. El nen es deia David.
Llavors estudiava molt però resulta que ell vivia al costat de la platja i un dia va anar amb la seva mare a la platja on es va posar el banyador i va entrar a l’aigua.
La mare va dir al seu fill:
- David, anem a casa, fill !!!
- Ara mateix mare!
I se’n van anar.
Després d’una setmana van tornar una altra vegada a pescar a la platja i llavors el nen, a qui li agradava estudiar, va agafar una capsa de números brillants que hi havia surant sobre l’aigua. Va ser el nen més famós i que estudiava més del poble.

saba

LA GISSELA TÉ UN SOMNI

Hi havia una vegada una nena que es deia Gissela.
La Gissela va anar al llit, perque era hora d’anar al llit, va tenir un somni. El somni era que tenia una gossa.
Després la va despertar la mare.
La Gissela es va rentar la cara, es va pentinar i després va esmorzar i va anar a l’escola.
Per la tarda va arribar a la seva casa i es va trobar una gossa i li va posar de nom “Gosseta”.
Així la Gissela va ser molt feliç i aquest conte s’ha acabat.




Raquel Alamillo Contreras .

L’OSSET QUE TENIA UNA POTA MÉS GRAN I L’ALTRA MÉS PETITA

Hi havia una vegada un osset que es deia Pol.
Ell tenia una pota més gran i l’altra més petita.
Tenia un pare i una mare que eren molt divertits, però estaven molt preocupats perquè no sabien com li podien créixer bé les potes al Pol.
Al final van anar al metge. El metge els va dir : “No puc fer res” i els pares van dir: “Perquè no pot fer res ?” El metge va contestar: ”Perquè jo no sóc màgic”.
Els pares es van posar molt tristos.
Quan va ser de nit i van anar a dormir, la mare va agafar el Pol i el va portar al llit. Quan la mare se’n va anar va venir una fada que tenia pols de màgia i li va posar a la poteta del Pol que immediatament li va créixer. L’osset va anar a ensanyar-la a la mare i al pare que es van posar molt contents.
La mare li va preguntar: “Com t’ha crescut la poteta?
I el Pol li va dir: “Ha vingut una fada i m’ha posat pols de magia. La mare va anar a la seva habitació per veure si encara hi havia la fada però ja no hi era. Ella creia que les fades no existien i ho va explicar al Pol.
Van tornar a anar a dormir i, al dia següent, la mare li va dir: “Avui aniràs a l’escola”
El Pol va praparar les coses que feia falta.
El Pol tenia 8 anys i anava a tercer on tenia tota la classe d’amics i amigues.
Quan va sortir a les 5 hores de la tarda, va explicar com li havia anat l’escola a la seva mare, i després trucava a algun amic seu. Tota la classe li va donar els telèfons de les seves cases i sempre trucava algú per jugar amb ell o amb ella.
Sempre jugava amb les seves joguines perquè tots els seus amics li donaven les seves. Així que jugava amb elles i després berenaven tots junts.
La mare els deixava fins les set en punt perquè sopaven a les vuit. El Pol era molt bon estudiant i els pares estaven molt orgullosos. Li encantaven cada dia els deures que feia molt bé.
I vet aqui un gat, vet aquí un gos, aquest conte ja s’ha fos.

Emilia

ELS PORQUETS

Havia una vegada uns porques que vivien sols en una casa i es van assabentar de que hi havia un llop els volia menjar-se’ls a tots els porquets . Després va venir el llop que va intentar menjar se’ls però es van donar compte de que el llop va empentar la casa perquè caigués. Ells estaven molt espantats i van anar .Llavors es van trobar una casa que era de xocolata. Els porquets com que tenien molta gana.
Van començar a fer mossegadetes a la casa .Després va sortir una senyora preciosa i va dir: entreu si voleu menjar.
Els porquets van entrar a la casa. I vet aquí que el llop
Estava molt enfadat i de cop i volta va menjar-se la d’una queixelada però va sortir de la casa una senyora molt vella i el llop va dir que mala sort.
I tots feliços van menjar anissos menys el llop
Que va morir de gana.


Yasmin

LA FADA DELS PETONS

Hi havia una vegada una fada molt bona que cada vegada que li donaven un petó es posava alegre. Tan alegre es posava que no ho podia suportar ni ella.
Va arribar un dia que li van donar un petó i no va sentir res. No sabia què fer, ni perquè estava rara.
Va anar al metge i el metge li va dir que no coneixia cap mena de malaltia així i tot decidit li va dir:
- El millor que pots fer és anar a veure les fades del fred. Diuen que ho curen tot aquelles fades.
- És magnífic tenir fades en aquest món. Va dir ella, i tota decidida va anar a veure les fades del fred.
Quan va arribar al palau de les fades va notar que feia molta olor a fades i molt de fred.
- És clar! - va pensar la fada - si estem al palau del fred...
De sobte va sentir una veueta fina i dolça que li deia:
- Sí, estàs al palau del fred.
I la va atendre una fada tan brillant que no la podia ni mirar. Portava un vestit preciós, tot amb purpurina i d’un color blau cridaner.
La fada dels petons li va preguntar:
- Com et dius?
I la fada brillant li va dir:
- Jo em dic Carol, i tu?
- Jo Petoneta, però em diuen la fada dels petons.
I la fada brillant li va dir:
- En què et puc ajudar? Ja saps que aquí totes les fades tenim un secret pel qual som brillants. Espero que aquest secret el puguis guardat per sempre ja que així, a la nit, brillaràs amb colors diferents. Per que la gent ho pugui veure necessites un collar molt, però que molt brillant. Bé, i què et passa?
I la Petoneta li va dir:
- Mira és que abans, quan em donaven un petó, em posava molt contenta i ara no sé què em passa que quan em donen un petó no em poso contenta i això no ho puc suportar.
La Carol li va contestar:
- Val. Et donaré un petó a veure què passa. Muuuuuaaaaaa!!!!!
- Ara sí que he notat el petó! Ara ja estic més contenta!
Al dia següent es va despertar altra vegada molt rara i no sabia què fer i pensava: “Però si ahir em van donar un petó i em vaig sentir molt bé”
Al cap d’uns dies va aparèixer la seva àvia, que també era una fada, i li va dir:
- No estiguis trista perquè jo puc donar-te petons.
- Ja, àvia, ja ho sé, però no em trobo molt bé. Dóna’m un petó!
- És clar – va dir l’àvia- Muuuuaaaaa!!!!
- Sí!!! Ja em trobo bé del tot!
L’àvia li va dir:
- Jo crec que tens la malaltia de les fades bones.
I la Petoneta li va preguntar estranyada:
- I què és això?
- Això és una malaltia que per curar-te has de ser una mica més espavilada i inquieta, sinó no es curarà mai.
I, a partir d’aquell moment va ser una fada més entremaliada i trapella, i se li va curar la malaltia dels petons.


ZAIRA

EL BOSC SEC

Hi havia una vegada un bosc molt sec on mai hi passava l’hivern.
Per això tots els animals se n’anaven des de feia molt temps.
Un vellet va decidir anar a buscar els animals que no tenien casa.
En va trobar molts que no tenien llar i se n’anaren al bosc amb ell.
Els animals i el vellet van anar a dormir i en aixecar-se es van emportar una bona sorpresa: havia nevat com feia molt de temps ningú ho havia vist i...aquest compte ja s’ha acabat


ALEX ALVARADO

EL CASTELL DE ROJAN

Hi havia una vegada un castell que es deia Rojan.
Hi havia un noi que es deia Aragon que tenia el cabell llarg i portava barba. Un dia, quan tenia que fer una lluita amb els dolents sols tenia una espasa. Els dolents eren creats amb fang.
Uns amics de Rojan que es deien Arcs i un que tenia un arc i estava molt nerviós, va tirar la fletxa. Va dir el Aragon:
- No tingueu pietat. Ells tampoc en tindran.
Llavors va començar la guerra. Els dolents eren 1.000.000 però van venir les àligues i tiraven pedres.
Els bons van guanyar gracies a l´Aragon i a les àligues. Però quedava el més dolent i l`Aragon el va matar i va ser el rei de Rojan.


NIL

A L’ESCOLA

Cada dia a l’escola
les nenes hi porten
els deures al mestre.

Quan s’equivoquen,
les feines s’esborren
amb una gran goma
què és ben rodona
i té una corona
com sí fos una ona.

ANA ISABEL

LA CAPERUCITA ROJA

Había una vez una niña que se llamaba Caperucita Roja. La llamaban así porque siempre iba con una capucha roja. Tenia los ojos azules, el pelo amarillo i tenia 11 años.
Un día le dijo su mamá que se fuera a la casa de la abuela para que le diera una barra de pan i que tuviera cuidado con el lobo.
La niña cogió una cesta i puso el pan dentro y se fue. Se entretuvo con los animales del bosque y cuando menos pensaba ya estaba en el medio del bosque donde vivía el lobo. Entonces la niña encontró al lobo. La niña le dijo:
- Hola
- Dónde vas? - le dijo el lobo
- A casa de la abuelita - le respondió la niña.
- Ve por ese camino, es el más corto. -dijo el lobo.
- Vale. - dijo la niña.
Y se fue por ese camino, pero el lobo le dijo el camino mas largo. El lobo se fue por el corto.
Cuando el lobo entró dentro de la casa de la abuela vio a la abuela y se enamoró. Y cuando la abuela lo vio también se enamoró de él.
Y cuento contado, este cuento se ha acabado.



valeria

LA FESTA MAJOR DE BARCELONA

La festa major es diu Mercè, és fa el mes de setembre.
La Mercè té gegants i la tarasca, la víbria i altres animals que tiren foc, caramels, flors i aigua.
Per La Mercè es fan les torres de gent que es diuen Castells.
Hi ha molta festa per diferents llocs de la ciutat.

ALEX

EL CONTE DE LA CAPSA DE XAPES

Hi havia una vegada una capsa de xapes
Aquella capsa era d’un avi que quan trobava alguna xapa o quan li regalaven alguna xapa ell la guardava a la capsa de xapes. Però quan ja tenia la capsa plena va posar-hi més xapes perquè no sabia què passaria.
Un dia van parlar tots els seus néts. Un, que es deia Juan, va dir que a la capsa de xapes que tenia l’avi hi havia una xapa que li agrada molt a l’avi per que era la més gran.
Un altre va dir que a la capsa de xapes no hi havia res.
Per la nit els dos van anar a la capsa de xapes, però ells no ho sabien què hi trobarien, i van obrir la capsa.
De dins van sortir molts petons. Els nens, van obrir la finestra i els petons van sortir per tota la ciutat.
Després la gent que estava a fora va notar que algú els feia un peto. La gent que estava jugant a xapes notava que li feien dos petons.


Elias

LA NENA DE LA CAIXA DE PETONS

Hi havia una vegada una nena que es deia Sandra i tenia una caixa. Com que a la caixa no tenia res se li va acudir una idea: Cada petó que li feia la seva mare el dibuixava i el guardava a la capsa.
Quan ja en tenia molts els va ensenyar a la seva mare que li va dir:
- Oh quants petons!
I la mare es va sorprendre.
Com que el dilluns era el seu aniversari li va regalar un cotxe de joguina. Ella es va posar contentíssima i va dir:
- Mai oblidaré aquest moment.

Emilia

L’ARANYA

L’aranya té vuit potetes
i al cabell moltes punxetes.
Fa molt ràpid la teranyina
i quan mata les mosques
amb els seu fil les embolica.

Abel

SÓC UN DOFÍ

Sóc un dofí
Que salta i salta
A la piscina.

M’agradaria
Que tota la gent
Es tirés amb mí
A la piscina.

El pescador
Que em dóna les sardines
Que m’agraden
Nedarà amb mí
A la piscina.

Tant si fa bo
Com si fa fresca
Jo segueixo nedant
A la piscina
Com si fos una sardina
I escoltant els canaris
Amb tendresa.

Emilia

EXCURSIO A VALLVIDRERA

Hem anat a pujar per la muntanya. Uns baixaven i uns altres pujaven. Semblava un tobogan.

També ens vam acostar i veure la casa de Jacint Verdaguer.

Aquell dia 7 de novembre va ser el dia més divertit. Vam menjar i riure tot el que vam poder.


valeria

LA GIRAFA I L’ELEFANT

Hi havia una vegada una Girafa que vivia sola.
La girafa va dir:
– Jo vull un company.
Un dia la girafa va anar a comprar menjar perquè no en tenia gens. Pel camí va trobar un elefant i va dir, la girafa:
- Hola, elefant, tú ets el meu nou veí, veritat?
L’elefant li va contestar:
- Sí, és veritat, sóc el teu veí, però voldria saber com et dius.
La girafa li va dir:
- El meu nom és Girafa, i el teu?
- Elefant – va dir l’elefant
A partir d’aquell moment van viure junts perquè eren amics.
La girafa era espavilada i l’elefant una mica gandul.
La Girafa va dir-li:
-Vaig al traball. Ves al treball tu també, d’acord?
L’elefant va fer:
- D’acord
Però com que era tan gandul es va oblidar.
Quan va arribar la girafa ràpidament li va dir:
- Però què fas aqui? Havies d’anar al traball!!!
- Oh, oh! Perdona, si us plau. No em tornarà a passar!
I a partir de llavors, cada matí es desperta d´hora i va a treballar com tothom.

Raquel

EL NADAL

Hi havia una vegada un nen a qui li agradava el Nadal. Aquet nen, perquè li portessin regals, es portava bé però a vegades encara es portava una mica malament i al final demanava perdó.
Un dia van aparèixer un papers enganxats a les parets dels carrers que deien que totes les coses de la ciutat valdrien mols més diners i això volia dir que no hi hauria regals pels nens ì nenes de la ciutat.
Les persones estaven desesperades perquè s’ apropava el Nadal.
Els nens i les nenes estaven molt enfadades, però el nen que es va portar bé va dir:
- Jo que m’ he portat millor que vosaltres us proposo que anem a veure el president de la cìutat perquè arregli les coses.
Així ho van fer i es va poder celebrar el Nadal amb uns preus normals.
Així els nens van poder tenir regals.

Gabriel

QUÉ HE FET AQUETS DIES DE VACANCES

AQUESTS DIES DE VACANCES HE PASSAT A VISITAR BARCELONA. DESPRÉS HE MENJAT LA MONA I VAM SEGUIR PASSEJANT PER SITGES I ERA MOLT BONIC I GUAPO.
TAMBÉ HEM ANAT A UNA CASA D’UN AMIC DEL MEU PARE.
HEM ANAT A CASA NOSTRA I HEM MENJAT LA MONA ALTRA VEGADA
MAXIMILIANO

Estats Units

Estimat David:

Quan torni m’agradaria anar a la teva casa com tu em vas dir.
Em quedaré 2 dies perquè hi ha un circ.

I tu, com estàs?
Has viscut una bona experiència?

T’ho has passat bé?

Espero rebre notícies teves.


Bryan

THE PIRATE ISLAND

Avui hem anat a veure un teatre.
La pirata es deia Baby i vivia en una illa. Li agradava viure soleta.
Un dia va venir una tempesta i es va trobar una nena que es deia Minnie. Tenia molta set i va beure aigua de la cantimplora i a la pirata no li va agradar gens . Després va aparèixer un home que li agradava jugar a bàsquet .
La pirata estava menjant raïm i li va dir si en volia menjar. La noia xinesa va agafar els palet xinesos i va menjar amb els palets xinesos. La noia pirata va agafar els palet xinesos i no els sabia agafar bé.
Vaig riure molt!!!


José Carlos

QUÈ HE FET AQUESTES VACANCES

Vaig anar a casa de la meva cosina i hi vaig estar només uns dies. Hi vaig arribar el dilluns i després el dimarts me’n vaig anar a Madrid. Quan vaig arribar de Madrid me’n vaig anar al cine i després al Macdonals amb la meva mare.
També vaig anar a un aniversari de la meva cosina.

SAIDA

THE PIRATE ISLAND

Quan hem anat al teatre amb autobús hem pujat tots els de tercer i quart junts a l’autobús.
A l’obra de teatre hi havia una pirata, una xinesa i un noi que jugava a bàsquet. Quan han ballat els nens pujaven a l’escenari i la xinesa ha tret l’aigua a la pirata.
Han encès els llums quan la pirata ha cantat i la xinesa Mimi ha jugat a la pilota de basquet amb el Max
M’ha agradat la pirata i la xinesa perquè cantaven cançons amb els nens.

soraya berrrio jimenz
Hem anat de visita al teatre a veure una obra de pirates. La obra estava en anglès i tractava d‘una pirata a qui el vaixell se li va enfonsar, però a ella li agradava estar sola.
Després va venir una xinesa i també un jugador de bàsquet. Van anar al bosc a agafar plàtans.
Ho vaig passar molt bé aquell dia. El que més em va agradar era quan anàvem en l’autobús.
Tot em va agradar molt !!!

Bryan
Una pirata dolenta que vivia en una illa per que el seu vaixell es va enfonsà s’havia acostumat a viure sola a l’illa i es sentia com la reina de l’illa.
Després va venir una xinesa que es deia Mini i menjava amb palets xinesos. Després va venir el Màx, al que li agradava jugar a basquet.
Vaig riure molt !!!

Marino .

EL CONILL QUE BUSCAVA MENJAR

Hi havia una vegada fa molts i molts anys un conill que buscava menjar.
Un dia, un avi va trobar el conill i l’avi va dir:
- Què fas ?
I el conill va contestar:
- Buscant menjar
L’avi va dir:
- Jo tinc un hort, vine i et donaré menjar
Quan els dos van arribar a l’hort un ocell s’havia menjat tota la pastanaga i li va tirar una pedra i va sortir volant i va cridar a tota la família de l’ocell.
L’avi va dir:
- Tinc un altre hort
Hi van anar i hi havia l’àvia recollint l’enciam, els tomàquets, les pastanagues...
L’avi va dir:
- Anem a casa
Però el gat s’ho va menjar tot, no va deixar ni mitja pastanaga.
El conill se’n va anar al seu cau trist i plorant i se li va ocórrer que ell tenia amagat el menjar però com que eren tants al cau jugant no n’hi havia prou per tots...
Al final van trobar prou menjar a dins un armari i li van fer una festa i li van dir:
- Amb el teu esforç ens has donat menjar a tots. Gràcies.
Un nen que es va trobar el conill era molt carinyós i li agradaven molt els conills i les mascotes, per això se’l va quedar.
Una setmana després va anar a veure si podria trobar més animals. Quan va arribar el nen a la seva casa se la va trobar plena de conills i va dir:
- Què és això ple de conills?
Com que el nen no tenia amics va decidir fer-se amic dels conills.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat
Ariadna

EL MONSTRE DE L’OCEÀ

En un poble molt llunyà hi havia un nen amb el cabell castany, els ulls marrons, la pell blanca, la boca vermella, amb una samarreta verda i uns pantalons blaus, uns mitjons grocs i les bambes vermelles.
El nen es deia David.
Un dia va anar al bosc. Al mig del bosc hi havia un oceà. De l’oceà sortien bombolles i quan es va girar en David van sortir uns ulls blaus de dins l’aigua. En David va donar un pas i de l’aigua va sortir tot un cos de color verd i va cridar el nen:
- És un monstre!!!
La bestia li va contestar
- Si, sóc un monstre, però sóc inofensiu. Vols ser el meu amic?
- D’acord!
- Doncs em quedaré jugant amb tu.
- Et diré de nom Taber
- D’acord. Eh, eh, eh
El monstre va sortir del oceà i en David no sabia on posar-lo. Al final el va posar al magatzem de la seva casa.
El monstre va dir:
- M’agrada aquest lloc, però tinc gana.
- Et portaré menjar!
- M’agrada el peix cru i fresc.
- Te’n portaré una mica.
- D’acord.
En David va anar a la nevera i va agafar un peix cru i fresc que hi havia i el va portar al monstre.
El monstre es va menjar el peix, però li va dir al David:
- He d’anar al Japó
- Perquè?
- Perquè allà no hi ha aigua contaminada, i necessito estar dins l’aigua.
Així que el monstre se’n va anar al Japó.
Quan se’n va anar el monstre, el nen va ser feliç de que el Tàber pogués fer allò que volia.
David Celda

LA REINA DE LES ESTRELLES

Hi havia una vegada un poble on hi manava la reina i en aquell poble pel matí a la platja hi havien molts i molts crancs. La reina, quan s’aixecava, esmorzava, es vestia, es pentinava, es rentava les dents, la cara i se n’anava a la platja.

Un dia, quan hi va arribar va agafar tots els crancs i va tornar al palau i va dir:

- Hola serventa

- Hola reina, ja t`ho he netejat tot

- Moltes gràcies

- De res

- Mira els crancs que he agafat. T’agraden?

-I tant! Són preciosos. Que són per cuinar?

- Que dius! Jo me’ls guardaré i ja veuràs perquè.

I ella li va ordenar al cuiner que preparés un bon dinar

- D’acord. Estarà boníssim, per llepar-se els dits.

I així ho va fer el cuiner.

Quan va arribar la nit van menjar les sobres i quan tots dormien, la reina va agafar el llibre de màgia que tenia amagat a l’armari, va buscar les coses per convertir els crancs en estrelles.

En el llibre va trobar la fórmula i va dir:

- Que els crancs que tinc jo es converteixin en estrelles!!!

En col·leccionava moltes, una de cada color.

- Què bé! Què bé! Ja he acabat de col·leccionar les de tots els colors! Ara ho podré portar a l’exposició que em van comentar. Compraré les coses per posar les estrelles i ja me’n vaig. Serventa, neteja tota la casa! Cuiner, fes arròs a la marinera.

La reina ja ho havia muntat tot i ho va portar a l’exposició i va guanyar el primer premi.

I, conte contat, ja s’ha acabat!!!

Salma