A UN CONILL QUE MENJAVA OUS I PASTANAGUES SE LI VA INFLAR
ES VA TROBAR UN ALTRE CONILL, QUE MENJAVA TAMBÉ PASTANAGUES I OUS, I LI VA DIR QUE NO MENGÉS TANTES PASTANAGUES I OUS.
DES DE LLAVORS ES VA TROBAR MILLOR I MENJAVA ALTRES COSES: MACARRONS, ESPAGUETTIS, ALGUNA VEGADA OUS I PASTANAGUES. AIXÍ ES VA TROBAR MILLOR JA QUE QUAN MENJAVA PASTANAGUES I OUS ES POSAVA MALALT I QUAN MENJAVA ALTRES COSES NO.
QUAN JUGAVA AMB ELS AMICS DE TOT EL MÓN ANAVEN A
SORAYA BERRIO JIMENEC
Hi havia un bosc en un planeta que es deia Astro. En aquell bosc cada vegada que hi entrava algú sentia molts petons.
Això era l’esperit del bosc que manava dins del bosc.
El rei Infer va manar a l’esperit que vigilés el bosc per si veia algú dolent tallant arbres del bosc.
Al bosc no hi havia ni bolets ni animals per que no fessin malbé el bosc. Si ho fessin farien mal a l’esperit. Els habitants estaven preocupats i tristos o enfadats .Anaven al bosc per posar-se bé i contents. Si anaves al bosc hi havia una porta que detectava si eres dolent o bo,i si eres dolent no et deixava entra mai mes. Si algú veia l’esperit tenia una màgia que retrocedia en el temps i ningú se’n recordava de res però l’esperit i el rei Infer seguien recordant-se de tot. Així aquell bosc va seguir essent igual de màgic i sempre hi sentien el soroll dels petons.
David Celda Herrera
hi havia una vegada una nena molt guapa que tenia un conill.
també tenia una caputxeta.
un llop se
mariam
la girafa,
ben
alçada
té
unes
taques
escampades.
Com que menja vegetals
rosega les fulles
dels arbres més alts.
Gràcies al seu llarg coll
té unes vistes precioses
des d’aquí fins l’horitzó.
Però l’altura l’amoïna,
quan s’ajup i no camina.
Obrir bé les potes és cansat...
Aquesta és la veritat!
Hi havia una vegada un pop i un peix que vivien sota el mar.
Un dia van anar a passejar per un oceà on hi havia un tauró que era molt perillós.
Quan el van veure se’n van anar a poc a poc, però el tauró els havia vist i els va espantar. Ells es van posar a córrer, però el tauró també.
Mentre fugien van veure el tresor que el tauró tenia amagat.
El tauró va agafar el tresor i va dir:
- M’han descobert!
Al dia següent el pop i el peix es van aixecar per la nit i van anar a agafar el tresor.
Quan el van trobar van veure que era fàcil d’agafar.
El tauró es va enfadar, però ells van ser feliços.
Yasmin
Hi havia una vegada un ós que es deia Roc. Ell era alt, molt pelut, amb una cara molt feliç i de color marró. Estava al bosc i no tenia res de joguines. Era un ós solitari.
Un dia que estava menjant fruita, i ja estava cansat de menjar fruita, va trobar una zebra. L’ós, a poc a poc, es va acostar a la zebra que va fer un salt ben espantada. Però l’ós va recordar una cosa: que quan era petit tenia una amiga que era de la família de les zebres, però que el pare de l’ós, que era alt, de color marró, pelut i amb cara d’enfadat, havia fet fora de la seva casa. L va deixar anar perquè pogués formar una família.
L’ós va seguir menjant la fruita amb més alegria. El Roc va ser el primer ós vegetarià.
Ana Isabel
Hi havia una vegada un nen que es deia Dani i una nena que es deia Maria. El Dani i
El Dani va dir:
– Què hi fica? No s’entén
– Espera, fica ”Al final del riu hi ha un tresor”
– Anem a buscar-lo
– D’acord
Van agafar tres troncs i van arribar al final del riu que tenia
Van començar a cavar i el Dani va dir:
- Hi ha una cosa molt dura
- Què és? Dóna-li una patada!
Van trobar una foto d’un amic seu, de quan anava al seu col·legi.
Es van recordar d’una excursió a un parc que havien fet tots junts i van arribar a temps a la fila.
Van tornar a casa i van viure feliços tot recordant els seus amics d’abans.
Nil
