A L’EDAT MITJANA

Hi havia una vegada una nena que es deia Elena. Era simpàtica, amb el cabell de color marro i una miqueta de color negre.
Un dia van fer guerra però L’ Elena no volia guerra, no sabia perquè es feia això perquè era petita. Tan sols tenia 5 anys.
Va morir la seva mare i tota la nit va estar plorant sola perquè el seu pare també es va morir per un accident amb un arbre que va caure-li a sobre, després d’una pluja i d’una ventada.
Un dia l’Elena va sortir de casa a recollir flors, i va trobar un home que estava a terra, com mort. S’hi va acostar una miqueta i va veure que tenia uns puntets negres. Era la Peste Negra. El va deixa sol perquè podia encomanar-li la Peste Negra.
Al dia següent l’home ja no hi era i va tenir por.
Un dia es va notarr com si li sortissin granets negres i va dir:
-Oh no! Tinc la Peste Negra!
Un nen va trucar a la porta. Era el seu amic Joan. Com que podia dir-li que tenia la Peste Negre va obrir la porta al Joan.
Ell va preguntar:
- Puc entrar?
- Si! -li va respondre l’Elena.
Quan el Joan va entrar va veure que l’Elena tenia uns puntets negres que eren de la Pesta negra.
La va ajudar i la va portar al bosc. Era molt perillós perquè hi havia dos cocodrils, deu serps verinoses i quatre óssos ferotges.
Van anar a buscar el remei igualment. Van passar molta por. El Joan va resultar ferit, però van poder escapar dels animals perillosos i van poder agafar el remei que era una herba que va curar l’Elena.
Després es van casar l’Elena i el Joan i van viure feliços per sempre més.

Ana Isabel

VULL VIATJAR!

Hi havia una vegada una nena que es deia Charlotte. Era una nena que sempre tenia el mateix somni que era viatjar.
- Hola, sóc la Charlotte, i...... avui he somiat que vull viatjar!
- Bon dia Charlotte, sóc la mare.¿Que has somiat avui?
- Que vull viatjar!
- Ah.. molt bé, no...?
- Sí, mare.
- Bé, me’n vaig a preparar l’esmorzar. Adéu.
- Adéu, mare.
La meva mare es diu Samanta, i.... és maca i atrevida. M’agraden molt els seus cabells, són negres i arrissats. En canvi els meus són taronges..., bé, què hi farem? Cadascú és com és. ¿No ho penses?
- Si és clar
- Qui parla? - va preguntar la Charlotte.
- Ah si, és la meva germana. Me n’oblidava!
La meva germana és diu Mixel, té 3 anys, i també té els cabells negres com la mama!
- Avui és el nostre primer dia a l’escola Antaviana perquè venim d’un altre barri: de Montcada.
- Jo vaig a P-5 i he nascut l’u de gener, i la meva germana el 23 d’abril.
- Bé me’n vaig a l’escola. Adéu...
- Hola, sóc la teva mestra, la Raquel
- M... Jo sóc la Charlotte
- Segur que faràs molts amics aquí. Avui toca tutoria, després castellà amb la Elisa.
- Amb el Manel educació física. Amb mi mates, i... després a la tarda amb el Xavier, socials.
- Ok, molt bé. Raquel, què farem a tutoria?
- Doncs...ens presentarem i després m............ parlarem dels nostres somnis. D’acord?
- D’acord!
- Vinga, comencem!
- Jo sóc la Charlotte. - Jo l’Anna. - Jo la Patricia. – Jo la Laura. - Jo, la Ariel. -Jo, la Salma. - Jo en David. -Jo, en Ruben. –Jo en Marino – Jo, el Raül. - Jo, en Genis. - Jo, el Bryan.
- I per últim jo, la Raquel!
- Bé. Què has somiat avui, Charlotte? - va preguntar la Raquel.
- He somiat que anava a corre-hi món i............¡VULL VIATJAR!
- Ah! molt bé, però no cridis, home!
- Si, Raquel.
- I tu, Anna, què has somiat?
- Doncs jo he somiat que tenia una casa de luxe.
- Doncs jo que anava al les rebaixes del ``Desigual´´.
- Molt bé, Patricia, sembla interessant això de les rebaixes.
- I tu, Laura?
- Doncs jo.... la veritat és que.... no he somiat, o.... no me’n recordo!
- No importa, Laura.
- Ariel, i tu, que?
- Doncs jo.... que llegia un llibre de fantasia fantàstic!
- Salma, i tu?
- Doncs que anava a classes de clarinet amb la Ariel
- Bé. Ara anem a menjador.... Després fareu socials....
- Hola, Xavier! - van cridar tots alhora.
- Hola, nens i nenes! - va dir el Xavier
- Bé, avui fareu un exàmen dels Romans. Ja estàs Ariel ?
- Sí, Xavier.
- I tu, qui ets? - li va preguntar el Xavier a la Charlotte
- Jo sóc la Charlotte i sóc nova a l’escola.
- No, si això ja m’ho imaginava! Bé, doncs, faràs un text del que sàpigues dels romans. D’acord?
- D’acord!
- Bé, ja és l’hora de marxar!
La sirena va sonar.
n..........................................
- Hola, mama!
- Què tal, com t’ha anat l’escola?
- Molt bé, mare! Però vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar!!!!
- D’acord, doncs has de tenir els teus diners, home!
- D’acord, doncs ara me’n vaig perquè ja tinc 100 €
- Adéu!


Ariel