Això va passar de veritat. La meva germana m’ho va dir fa no gaire temps, la setmana passaññda, quan el meu pare, la meva mare, el meu germà i jo vam anar a sopar per la nit. La meva germana es va quedar a casa amb unes amigues que es deien Gisela i Saray. Doncs començaré a contar-vos el que em va dir la meva germana: Aquella nit hi havia la Saray, la meva germana i la Gisela. Com que estava plovent a bots i a barrals i s’avorrien, la Gisela va tenir una idea i va dir :
- Perquè no veiem una pel·lícula de por, com per exemple
“LOS OJOS DEL MAL”?
La Saray i la meva germana van dir:
-Siiiiiiiiiiiiiiii!
-Doncs, a què estem esperant? -Va dir la Gisela.
I així va ser que van posar la pel·lícula de “LOS OJOS DEL MAL”, però, quan van posar la pel·lícula va sonar el telèfon.
-Ringringring.
-Qui es? -va dir la Gisela.
- No poseu la pel·lícula -va respondre una veu de senyor.
-Que et callis, pringat! -li va tornar a respondre la Gisela.
-Qui era? -va dir la Saray.
-Ningú. -va dir la Gisela.
-Perquè no mengem crispetes? -va dir la meva germana.
-Si!Jo aniré a buscar-les. -va dir la Gisela.
-D’acord, jo vaig al lavabo -va dir la Saray.
Així la meva germana es va quedar sola a la sala d’estar.
De cop i volta es van apagar els llums i la meva germana va cridar el nom de la Saray :
-Sarayyyy!!!!!!
La meva germana es pensava que era una broma de molt mal gust perquè no li contestava i llavors va decidir anar-la a buscar.
Quan va arribar al lavabo la va trobar estirada al terra, ben adormida. La va intentar despertar i va cridar a la Gisela.
Totes dues l’estaven intentant despertar plorant i resant. Ella va obrir els ulls i va dir:
-He vist u-u-u-na o-o-o-mbra.
De cop i volta els llums es van començar a encendre i apagar. Cada vegada s’acostava més i més l’ombra.
La meva germana, la Gisela i la Saray es van posar en un racó i estaven tremolant.
L’ombra es va apropar més i més i més fins que se li va veure el cos. Era calb i tenia un forat en el cap. Era molt alt i molt fort. I va escriure a la paret amb un ganivet:
“Gritad, será lo último que haréis”
Lletra per lletra, paraula per paraula fins que vam venir els meus pares, el meu germà i jo.
Les lletres ja s’ havien esborrat però, a vegades em diu la meva germana que té la sensació de que alguna cosa li diu:
- Morirás!!!
La Saray, la Gisela i la meva germana van prometre no contar-ho a ningú.
I això li va passar a la meva germana.
Adeu.
Em dic Valeria, tinc 8 anys i ja s’ha acabat la història
Valeria