primer PREMI:
EL MONsTRE DE L’OCEÀ
En un poble molt llunyà hi havia un nen amb el cabell castany, els ulls marrons, la pell blanca, la boca vermella, amb una samarreta verda i uns pantalons blaus, uns mitjons grocs i les bambes vermelles.
El nen es deia David.
Un dia va anar al bosc. Al mig del bosc hi havia un oceà. De l’oceà sortien bombolles i quan es va girar en David van sortir uns ulls blaus de dins l’aigua. En David va donar un pas i de l’aigua va sortir tot un cos de color verd i va cridar el nen:
- És un monstre!!!
La bestia li va contestar
- Si, sóc un monstre, però sóc inofensiu. Vols ser el meu amic?
- D’acord!
- Doncs em quedaré jugant amb tu.
- Et diré de nom Tàber
- D’acord. Eh, eh, eh
El monstre va sortir del oceà i en David no sabia on posar-lo. Al final el va posar al magatzem de la seva casa.
El monstre va dir:
- M’agrada aquest lloc, però tinc gana.
- Et portaré menjar!
- M’agrada el peix cru i fresc.
- Te’n portaré una mica.
- D’acord.
En David va anar a la nevera i va agafar un peix cru i fresc que hi havia i el va portar al monstre.
El monstre es va menjar el peix, però li va dir al David:
- He d’anar al Japó
- Perquè?
- Perquè allà no hi ha aigua contaminada, i necessito estar dins l’aigua.
Així que el monstre se’n va anar al Japó.
Quan se’n va anar el monstre, el nen va ser feliç de que el Tàber pogués fer allò que volia.
DAMANAB
SEGON PREMI:
La Nimfa
Una nimfa tota maca
amb un vestit ataronjat
i les ales vermelloses
un dia tot passejant
es va asseure a una hamaca,
tot menjant un pastisset
se li va caure una taca,
i ella tota empipada
va agafar el seu patinet
i se’n va anar al jardí d’un nen.
Risitas
TERCER PREMI:
EL CONILL QUE BUSCAVA MENJAR
Hi havia una vegada fa molts i molts anys un conill que buscava menjar.
Un dia, un avi va trobar el conill i l’avi va dir:
- Què fas ?
I el conill va contestar:
- Buscant menjar
L’avi va dir:
- Jo tinc un hort, vine i et donaré menjar
Quan els dos van arribar a l’hort un ocell s’havia menjat tota la pastanaga i li va tirar una pedra i va sortir volant i va cridar a tota la família de l’ocell.
L’avi va dir:
- Tinc un altre hort
Hi van anar i hi havia l’àvia recollint l’enciam, els tomàquets, les pastanagues...
L’avi va dir:
- Anem a casa
Però el gat s’ho va menjar tot, no va deixar ni mitja pastanaga.
El conill se’n va anar al seu cau trist i plorant i se li va ocórrer que ell tenia amagat el menjar però com que eren tants al cau jugant no n’hi havia prou per tots...
Al final van trobar prou menjar a dins un armari i li van fer una festa i li van dir:
- Amb el teu esforç ens has donat menjar a tots. Gràcies.
Un nen que es va trobar el conill era molt carinyós i li agradaven molt els conills i les mascotes, per això se’l va quedar.
Una setmana després va anar a veure si podria trobar més animals. Quan va arribar el nen a la seva casa se la va trobar plena de conills i va dir:
- Què és això ple de conills?
Com que el nen no tenia amics va decidir fer-se amic dels conills.
Conte contat, aquest conte s’ha acabat
Patry