Fa molts anys, en un poble, un dissabte hi havia molt silenci perquè hi feia molt de fred. Tothom estava a casa, al costat de la llar de foc. L’àvia feia punt de ganxet i els seus néts jugaven a l’habitació. Cada vegada que l’àvia passava una línia de ganxet els hi anava a fer un petó i estava molt contenta. Ells se’l passaven per tota la cara.
El dia següent, quant anaven en la bicicleta també els hi va fer un petó cada vegada que se’ls trobava.
Era l`àvia més feliç del món.
SALMA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada