A L’EDAT MITJANA

Hi havia una vegada una nena que es deia Elena. Era simpàtica, amb el cabell de color marro i una miqueta de color negre.
Un dia van fer guerra però L’ Elena no volia guerra, no sabia perquè es feia això perquè era petita. Tan sols tenia 5 anys.
Va morir la seva mare i tota la nit va estar plorant sola perquè el seu pare també es va morir per un accident amb un arbre que va caure-li a sobre, després d’una pluja i d’una ventada.
Un dia l’Elena va sortir de casa a recollir flors, i va trobar un home que estava a terra, com mort. S’hi va acostar una miqueta i va veure que tenia uns puntets negres. Era la Peste Negra. El va deixa sol perquè podia encomanar-li la Peste Negra.
Al dia següent l’home ja no hi era i va tenir por.
Un dia es va notarr com si li sortissin granets negres i va dir:
-Oh no! Tinc la Peste Negra!
Un nen va trucar a la porta. Era el seu amic Joan. Com que podia dir-li que tenia la Peste Negre va obrir la porta al Joan.
Ell va preguntar:
- Puc entrar?
- Si! -li va respondre l’Elena.
Quan el Joan va entrar va veure que l’Elena tenia uns puntets negres que eren de la Pesta negra.
La va ajudar i la va portar al bosc. Era molt perillós perquè hi havia dos cocodrils, deu serps verinoses i quatre óssos ferotges.
Van anar a buscar el remei igualment. Van passar molta por. El Joan va resultar ferit, però van poder escapar dels animals perillosos i van poder agafar el remei que era una herba que va curar l’Elena.
Després es van casar l’Elena i el Joan i van viure feliços per sempre més.

Ana Isabel