Hi havia una vegada una nena que es deia Charlotte. Era una nena que sempre tenia el mateix somni que era viatjar.
- Hola, sóc la Charlotte, i...... avui he somiat que vull viatjar!
- Bon dia Charlotte, sóc la mare.¿Que has somiat avui?
- Que vull viatjar!
- Ah.. molt bé, no...?
- Sí, mare.
- Bé, me’n vaig a preparar l’esmorzar. Adéu.
- Adéu, mare.
La meva mare es diu Samanta, i.... és maca i atrevida. M’agraden molt els seus cabells, són negres i arrissats. En canvi els meus són taronges..., bé, què hi farem? Cadascú és com és. ¿No ho penses?
- Si és clar
- Qui parla? - va preguntar la Charlotte.
- Ah si, és la meva germana. Me n’oblidava!
La meva germana és diu Mixel, té 3 anys, i també té els cabells negres com la mama!
- Avui és el nostre primer dia a l’escola Antaviana perquè venim d’un altre barri: de Montcada.
- Jo vaig a P-5 i he nascut l’u de gener, i la meva germana el 23 d’abril.
- Bé me’n vaig a l’escola. Adéu...
- Hola, sóc la teva mestra, la Raquel
- M... Jo sóc la Charlotte
- Segur que faràs molts amics aquí. Avui toca tutoria, després castellà amb la Elisa.
- Amb el Manel educació física. Amb mi mates, i... després a la tarda amb el Xavier, socials.
- Ok, molt bé. Raquel, què farem a tutoria?
- Doncs...ens presentarem i després m............ parlarem dels nostres somnis. D’acord?
- D’acord!
- Vinga, comencem!
- Jo sóc la Charlotte. - Jo l’Anna. - Jo la Patricia. – Jo la Laura. - Jo, la Ariel. -Jo, la Salma. - Jo en David. -Jo, en Ruben. –Jo en Marino – Jo, el Raül. - Jo, en Genis. - Jo, el Bryan.
- I per últim jo, la Raquel!
- Bé. Què has somiat avui, Charlotte? - va preguntar la Raquel.
- He somiat que anava a corre-hi món i............¡VULL VIATJAR!
- Ah! molt bé, però no cridis, home!
- Si, Raquel.
- I tu, Anna, què has somiat?
- Doncs jo he somiat que tenia una casa de luxe.
- Doncs jo que anava al les rebaixes del ``Desigual´´.
- Molt bé, Patricia, sembla interessant això de les rebaixes.
- I tu, Laura?
- Doncs jo.... la veritat és que.... no he somiat, o.... no me’n recordo!
- No importa, Laura.
- Ariel, i tu, que?
- Doncs jo.... que llegia un llibre de fantasia fantàstic!
- Salma, i tu?
- Doncs que anava a classes de clarinet amb la Ariel
- Bé. Ara anem a menjador.... Després fareu socials....
- Hola, Xavier! - van cridar tots alhora.
- Hola, nens i nenes! - va dir el Xavier
- Bé, avui fareu un exàmen dels Romans. Ja estàs Ariel ?
- Sí, Xavier.
- I tu, qui ets? - li va preguntar el Xavier a la Charlotte
- Jo sóc la Charlotte i sóc nova a l’escola.
- No, si això ja m’ho imaginava! Bé, doncs, faràs un text del que sàpigues dels romans. D’acord?
- D’acord!
- Bé, ja és l’hora de marxar!
La sirena va sonar.
n..........................................
- Hola, mama!
- Què tal, com t’ha anat l’escola?
- Molt bé, mare! Però vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar, vull viatjar!!!!
- D’acord, doncs has de tenir els teus diners, home!
- D’acord, doncs ara me’n vaig perquè ja tinc 100 €
- Adéu!
Ariel
dijous, 16 d’abril del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
ha estat molt bonic el conte de aixo que volia viatgar
Es molt llarg
Aikiu
El conte es molt bonic Podries escriure un llibre.
AIKIU
Ariel ha estat molt bonic el conte i la nena a viatjat molt no et sembla?
DAVID CELDA HERRERA
Publica un comentari a l'entrada