EL DOFI I EL CAVALL

Hi havia una vegada un dofí i un cavall que eren amics.
Un dia el dofí estava nedant i es va perdre en el fons del mar i va veure una llumeta. S’hi va acostar a poc a poc i va veure una flauta d’or. Després de veure-la va anar a buscar el seu amic, el cavall. Quan el cavall va veure la flauta d’or es va quedar bocabadat perquè mai havia vist una flauta d’or. El cavall va dir:
- De qui es?
Li va respondre el dofí:
- No se de qui es, sols que m’havia perdut i he trobat la flauta.
El cavall va dir:
- Hem de tornar-la. Ves a saber què pot passar!
Però la resta de dofins i de cavalls estaven enfadats amb el dofí i el cavall perquè havien agafat el tresor de totes dues colles, i també perquè fins que no fessin 18 anys no podrien tocar la flauta d’or. El cavall va plorar molt perquè el seu pare li va dir:
- Mai més podràs veure el teu amic
I el pare del dofí va dir-li el mateix.
Quan van passar dos mesos ells estaven molt tristos perquè mai parlaven. Una nit el pare va construir una barca perquè sempre tenia que anar a peu, i, per fi, aquell dia van tornar a parlar, es van reunir les colles i es van perdonar.
El pare del dofí i el pare del cavall els van perdonar . Al final la barca va posar-la el seu pare al mar i el cavall va flotar i va anar navegant a prop del dofí.

Ana Isabel