LA FADA DELS PETONS

Hi havia una vegada una fada molt bona que cada vegada que li donaven un petó es posava alegre. Tan alegre es posava que no ho podia suportar ni ella.
Va arribar un dia que li van donar un petó i no va sentir res. No sabia què fer, ni perquè estava rara.
Va anar al metge i el metge li va dir que no coneixia cap mena de malaltia així i tot decidit li va dir:
- El millor que pots fer és anar a veure les fades del fred. Diuen que ho curen tot aquelles fades.
- És magnífic tenir fades en aquest món. Va dir ella, i tota decidida va anar a veure les fades del fred.
Quan va arribar al palau de les fades va notar que feia molta olor a fades i molt de fred.
- És clar! - va pensar la fada - si estem al palau del fred...
De sobte va sentir una veueta fina i dolça que li deia:
- Sí, estàs al palau del fred.
I la va atendre una fada tan brillant que no la podia ni mirar. Portava un vestit preciós, tot amb purpurina i d’un color blau cridaner.
La fada dels petons li va preguntar:
- Com et dius?
I la fada brillant li va dir:
- Jo em dic Carol, i tu?
- Jo Petoneta, però em diuen la fada dels petons.
I la fada brillant li va dir:
- En què et puc ajudar? Ja saps que aquí totes les fades tenim un secret pel qual som brillants. Espero que aquest secret el puguis guardat per sempre ja que així, a la nit, brillaràs amb colors diferents. Per que la gent ho pugui veure necessites un collar molt, però que molt brillant. Bé, i què et passa?
I la Petoneta li va dir:
- Mira és que abans, quan em donaven un petó, em posava molt contenta i ara no sé què em passa que quan em donen un petó no em poso contenta i això no ho puc suportar.
La Carol li va contestar:
- Val. Et donaré un petó a veure què passa. Muuuuuaaaaaa!!!!!
- Ara sí que he notat el petó! Ara ja estic més contenta!
Al dia següent es va despertar altra vegada molt rara i no sabia què fer i pensava: “Però si ahir em van donar un petó i em vaig sentir molt bé”
Al cap d’uns dies va aparèixer la seva àvia, que també era una fada, i li va dir:
- No estiguis trista perquè jo puc donar-te petons.
- Ja, àvia, ja ho sé, però no em trobo molt bé. Dóna’m un petó!
- És clar – va dir l’àvia- Muuuuaaaaa!!!!
- Sí!!! Ja em trobo bé del tot!
L’àvia li va dir:
- Jo crec que tens la malaltia de les fades bones.
I la Petoneta li va preguntar estranyada:
- I què és això?
- Això és una malaltia que per curar-te has de ser una mica més espavilada i inquieta, sinó no es curarà mai.
I, a partir d’aquell moment va ser una fada més entremaliada i trapella, i se li va curar la malaltia dels petons.


ZAIRA