EL MONSTRE DE L’OCEÀ

En un poble molt llunyà hi havia un nen amb el cabell castany, els ulls marrons, la pell blanca, la boca vermella, amb una samarreta verda i uns pantalons blaus, uns mitjons grocs i les bambes vermelles.
El nen es deia David.
Un dia va anar al bosc. Al mig del bosc hi havia un oceà. De l’oceà sortien bombolles i quan es va girar en David van sortir uns ulls blaus de dins l’aigua. En David va donar un pas i de l’aigua va sortir tot un cos de color verd i va cridar el nen:
- És un monstre!!!
La bestia li va contestar
- Si, sóc un monstre, però sóc inofensiu. Vols ser el meu amic?
- D’acord!
- Doncs em quedaré jugant amb tu.
- Et diré de nom Taber
- D’acord. Eh, eh, eh
El monstre va sortir del oceà i en David no sabia on posar-lo. Al final el va posar al magatzem de la seva casa.
El monstre va dir:
- M’agrada aquest lloc, però tinc gana.
- Et portaré menjar!
- M’agrada el peix cru i fresc.
- Te’n portaré una mica.
- D’acord.
En David va anar a la nevera i va agafar un peix cru i fresc que hi havia i el va portar al monstre.
El monstre es va menjar el peix, però li va dir al David:
- He d’anar al Japó
- Perquè?
- Perquè allà no hi ha aigua contaminada, i necessito estar dins l’aigua.
Així que el monstre se’n va anar al Japó.
Quan se’n va anar el monstre, el nen va ser feliç de que el Tàber pogués fer allò que volia.
David Celda